03 de febrer de 2019
03.02.2019
Regió7

ÉS LA MARCA

02.02.2019 | 23:52
La secretària d'estat d'Espanya Global, Irene Lozano

Són notícies coincidents de divendres passat. Comencem per la primera. L'organització no governamental Transparència Internacional (TI) avisa el Govern que la regeneració no està funcionant i que l'Estat se situa en el seu rànquing en pitjor posició que Botswana, Qatar, Polònia i els Estats Units. L'Estat ocupa la 41a posició en un rànquing de 180 països que l'ONG va fer públic. La percepció de corrupció a Espanya és molt alta, amb 58 punts sobre 100. L'organització ha advertit el govern del PSOE que la regeneració democràtica promesa pel president espanyol en la moció de censura «no ha estat efectiva» i que les reformes aplicades no han funcionat.

A Europa, Espanya continua sent un dels estats on la percepció de corrupció és més alta: el novè estat dels 28 amb pitjor imatge; per sota de la mitjana, que és de 65 punts sobre 100. La millor imatge la tenen els nòrdics: Dinamarca (88), Finlàndia (85) i Suècia (85). Espanya és al furgó de cua amb Bulgària, Grècia i Hongria.

TI indica que les dades demostren una relació entre la corrupció i la salut de les democràcies. Les democràcies plenes tenen de mitjana una puntuació de 75 punts –Espanya en té 58–, mentre que en les democràcies defectuoses la mitjana és de 49. Per sota d'aquests nivells, i pròxims als 30-35 punts, hi ha els règims híbrids, amb tendències autocràtiques. Espanya, per a TI, està per sota de la mitjana dels Estats classificats com a «democràcies plenes» per The Economist. Espanya queda lluny dels nivells de «bona governança» de Dinamarca i Suècia. TI mostra que quan hi ha retrocés democràtic hi ha un augment de la corrupció, com és el cas d'Hongria els darrers anys. Així doncs, l'embogiment autoritari espanyol contra Catalunya acabarà revertint en una important degradació de la pròpia democràcia i credibilitat espanyola, vaticinen els qui en saben.

Mentre Espanya rep aquesta clatellada en el camp de la corrupció que se suma a moltes d'altres rebudes en el camp del nivell de la justícia, de la llibertat d'expressió, de la qualitat del mercat laboral, etc., el Govern de Sánchez promou la marca Espanya per mitjà del ministre jacobí Borrell i executant-ho una exdiputada d'UPyD, Irene Lozano, actual secretària d'estat d'Espanya Global.

Lozano va convocar dijous passat a Brussel·les només mitjans estatals i estrangers per lloar el bon nom d'Espanya i vetava els d'àmbit català. I aquesta obsessió per intentar arranjar amb inversions milionàries que paguem entre tots una marca com l'espanyola que la deterioren els mateixos que diuen voler-la reflotar ja ve de lluny.

Mariano Rajoy va crear l'Alt Comissionat per la Marca Espanya posant al davant Carlos Espinosa de los Monteros y Bernaldo de Quirós. En la presentació de la marca Espanya, el 4 de juny del 2013, a Brussel·les, hi havia canapès del cuiner basc Asier Abal, un espectacle de flamenc... I, en altres ocasions, pernil jabugo i vi de Xerès. Dins dels tòpics habituals. Espinosa de los Monteros va olorar els inicis del procés d'autodeterminació i ja va enfocar els seus tancs mediàtics cap a Catalunya. Deia en una ocasió: «Si algú el que vol és promocionar un poble de Catalunya o bé Catalunya, el primer que ha de dir és que Catalunya és a Espanya, perquè fer qualsevol altra cosa és un esforç estèril».

La falsedat en què es basa la publicitat de la marca Espanya comença quan l'estrella invitada és una Botín, líder d'un banc amb sospitoses accions fraudulentes enterrades per la col·lisió de poders entre executiu i judicial que hi ha a Espanya. S'ha de ser molt atrevit per gosar dir que: «Al món només hi ha dinou democràcies plenes. I Espanya en som una». Think tanks del mateix Govern d'Espanya il·lustren de la degradació, com és el cas del Reial Institut Elcano, que diuen que Espanya és vista a Europa com el país més conflictiu i autoritari de la UE.

Lozano, amb un bon sou de 110.000 euros, superior al del President, s'ha fet eliminar de la biografia el pas pel Congrés de bracet amb Rosa Díez i Toni Cantó, i es presenta com a escriptora. El pensament de la senyora és diàfan. Dues perles: «Si la secessió catalana perjudicaria la marca Espanya? Si un llamp arrenca una branca d'un arbre, l'arbre pateix, però pateix més la branca». «Hi ha coses a Catalunya –com la incapacitat de garantir als nens que s'eduquin en la llengua materna– que justificarien la utilització de l'article 155, que no és suspendre l'autonomia».

Mentre Espanya intenta amb diners i males maneres remuntar la seva marca, l'estructura oligàrquica i cada cop més autoritària del poder li fa baixar posicions de prestigi internacional.

Per això, excepte els oligarques catalans de l'IBEX que se'n van de Catalunya a Espanya, les multinacionals continuen apostant per Catalunya i Barcelona. I, en cas de dubte, no se n'aniran només de Catalunya, sinó també d'Espanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook