27 de juny de 2019
27.06.2019

L'AIReF avala aplicar una renda mínima de 430 euros per reduir la pobresa severa

L'organisme creu que la ILP presentada pels sindicats té debilitats

26.06.2019 | 22:38
L'AIReF estima el cost fiscal de la ILP entre els 7.000 i els 11.000 milions

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha proposat una renda mínima estatal de 430 euros que reduiria un 60% la pobresa severa. Aquest és un dels dos models que l'organisme ha proposat en el seu informe sobre aquesta matèria després que CCOO i UGT presentessin una ILP per establir una prestació d'ingressos mínims.

A l'estudi, l'AIReF estima que la ILP presentada pels sindicats milloraria la distribució de la renda un 4% i reduiria la pobresa extrema un 28%, amb un cost fiscal d'entre 7.200 i 9.800 milions d'euros. Apunta, però, algunes mancances i, per això, planteja un sistema alternatiu que defensa que reduiria la taxa per sota de la mitjana de la Unió Europea (UE).

L'estudi conclou que a l'Estat hi ha un sistema d'ingressos mínims fraccionat que presenta «disparitats territorials». Afegeix que hi ha uns «nivells reduïts d'eficàcia en termes de redistribució» i «poca efectivitat» a l'hora de reduir les taxes de pobresa, així com un «desincentiu a la participació al mercat laboral, que es mitiga en els casos en què es permet compatibilitzar prestació i feina».

L'estudi parteix de la base que l'objectiu principal de la ILP és reduir el percentatge de la població que viu sota el llindar de la pobresa severa, que es defineix com el 30% de la mitjana de la renda disponible. El 2017 aquest percentatge suposava 355 euros al mes per a una sola persona o 746 per a una família de dos adults i dos nens. Partint d'aquesta base, l'autoritat ha detectat algunes debilitats de la proposta d'ILP, com per exemple el fet que permetria passar del 7% al 5% la taxa de pobresa extrema però continuaria per sobre de la mitjana dels països de la UE, que és del 3,5%.

Afegeix que la necessitat d'estar inscrit de manera ininterrompuda com a demandant d'ocupació, com a mínim durant els 12 mesos anteriors a la sol·licitud, suposa identificar pobresa amb atur de llarga duració, «el que exclou potencials beneficiaris en situació de pobresa extrema» i és un «desincentiu» per reincorporar-se al mercat de treball.


Solapaments

També hi veu debilitats en el disseny institucional, ja que hi ha un «solapament» amb programes actuals tant estatals com autonòmics, o també amb el fet que no especifica el sistema de gestió, seguiment i avaluació.

Segons l'estudi, la prestació de la ILP té un cost fiscal estimat de més de 7.200 milions per al 2017, amb el risc que augmenti fins als 9.800 milions pel possible «efecte crida». A més, en el cas de crisis greus i prolongades es podria arribar als 11.000 milions. Per tot això, considera que s'hauria de portar a terme una estratègia fiscal a mig termini per garantir la sostenibilitat de les administracions públiques.

Després d'aquesta anàlisi i per pal·liar aquests punts febles, l'AIReF proposa establir com a principal requisit per a l'accés a la prestació la renda de la llar, establir trams de renda per a les llars pobres però focalitzant en la severa. Suggereix també eliminar els requisits referents a la situació laboral, fer-la compatible amb l'ocupació i evitar discontinuïtats en la quantia de la prestació.

Per tal de millorar el disseny institucional, planteja simplificar el sistema de rendes mínimes, evitant el solapament entre prestacions de diferents administracions i assegurant la complementarietat amb altres polítiques actives d'ocupació. També veu oportú establir una finestreta única a través dels treballadors de les administracions locals i implementar un sistema integrat d'informació de serveis socials, entre d'altres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit