El món se'ns fa petit. Només cal mirar enlaire i badar una estona contemplant el cel per adonar-nos del volum del trànsit aeri que mou diàriament milers de persones per llargues distàncies, o de com els ports de les grans ciutats omplen i buiden contenidors plens de productes amuntegats pels trajectes d'ultramar.

El món se'ns fa petit, i no és casual: aglutinem persones, productes i serveis perquè els amos del món ho tinguin tot i ho disposin tot, amb el servilisme de la resta que, distrets, malgastem vides buscant la píndola de la felicitat, amb quotidianitats cada vegada més sofisticades.

Hem deixat desequilibrar els sectors productius: menystenim el sector primari com si el que és pagès no fos modern, i afavorim el despoblament dels territoris rurals; deslocalitzem el secundari a la cerca d'obrers per tot el món i n'invisibilitzem les precarietats laborals, salubres o mediambientals que tant van costar de tenir, perquè no ens toquen de prop, o sí?, i ho juguem tot a la carta del sector serveis, enfocat de manera salvatge als marges comercials, tant, que fins hi tot aplaudim que els nous negocis es pensin en clau pelotazo, mitjançant la generació de riquesa efímera com les start-ups.

Hem abandonat la vida dura del camp, diuen, per anar a la ciutat a buscar un sou digne i estable, que cada vegada ho és menys, i un horari laboral que ens doni temps per cuidar-nos, que acabem gastant en activitats per curar-nos de l'estrès i la pressió econòmica i social.

I aquí estem, concentrant-ho tot a les grans ciutats, perquè els pocs que ho volen tot ho tinguin més senzill per a les seves transaccions econòmiques, cedint les economies a jocs financers de números eteris i especulacions divines, que descontextualitzen, difuminen i dissimulen els preus reals de les coses, mentre els anem pagant les festes: «F*cking Money Man!».

I aquí estem, desequilibrant el territori, amb la mirada prepotent de la ciutat que es creu mercat, cap a l'entorn rural que volem net i endreçat per viure'l com a parc temàtic per la conveniència de l'esbarjo metropolità.

Ho estem fent tot per tenir cada vegada més difícil l'autosuficiència de pobles i ciutats lluny dels grans cinturons urbans. Ho hem fet tot per afavorir la despoblació de l'entorn rural, i deixar-lo sense oportunitats econòmiques, sense serveis bàsics i sense comunicacions òptimes: ni físiques ni virtuals.

Segur que calen polítiques valentes i sinceres que acompanyin les iniciatives locals a desenvolupar activitat productiva per donar resposta a les necessitats de l'entorn proper i de qui l'habita; segur que cal rendibilitzar, amb estratègia coordinada, els recursos existents i posar el sector tecnològic a disposició i per a lucre de tot el territori, però també cal fomentar actituds i valors culturals d'ajuda mútua, d'empatia per reconèixer-nos i valorar-nos, per trencar hegemonies, especulacions i extravagàncies presents i passades.

A la Catalunya Central tenim l'oportunitat d'afavorir en aquest equilibri, per situació estratègica i per gaudir de ciutats mitjanes dinàmiques i d'un entorn rural encara viu i actiu que ens permet arrelar-nos als orígens i projectar futur. Des de l'Economia Social i Solidària podem aportar els valors de la intercooperació i el treball en xarxa amb una mirada proactiva per reforçar allò que ens és comú, amb actituds corresponsables.

Hem de tenir present que un territori desert i uns sectors productius inexistents o desequilibrats ens fa econòmicament dependents, socialment desconnectats i mediambientalment vulnerables.