27 de desembre de 2019
27.12.2019
Regió7

L'entorn rural de la Catalunya Central guanya població però continua envellint

L'àmbit Leader del territori interior guanya 501 habitants, però s'hi incrementa la taxa de persones més grans de 65 anys

26.12.2019 | 22:08

Els municipis rurals de les comarques de la Catalunya Central, els inclosos en els ajuts europeus Leader, van tancar el 2018 amb un increment de població global de 501 persones, un fet que contrasta amb la pèrdua d'habitants que havien registrat només un any abans, quan el saldo negatiu va ser de 316 respecte del 2016. També en el cas dels municipis de menys de 500 habitants el saldo, el 2018, era positiu, amb un increment mínim de 3 persones, segons es desprèn de la tercera edició de l'Observatori del Món Rural que elabora la Fundació Món Rural. L'any anterior, aquest grup de municipis havia perdut 109 habitants.

Amb tot, la població de les comarques centrals continua el procés d'envelliment, i en tots els territoris es va incrementar la taxa de persones més grans de 65 anys sobre el conjunt de la població. Una dada que contrasta amb el global català, on aquesta taxa es va reduir una dècima, del 21,5% al 21,4%.

En el cas del territori central, totes les comarques centrals van incrementar la seva població rural, a excepció del Bages (-46). Quant a la taxa d'envelliment, va créixer en tots els territoris, excepte a l'Anoia, i va ser especialment significatiu al Bages, on el percentatge de més grans de 65 anys va créixer tres dècimes, del 22,9% al 23,2%.

La taxa de sobreenvelliment (percentatge de persones de més de 85 anys sobre el conjunt de la població) també va experimentar un increment generalitzat, especialment al Solsonès, on el guany va ser de nou dècimes, del 18,3% al 19,2%.

Al conjunt català, mentre la taxa d'envelliment es reduïa d'una dècima, la de sobreenvelliment creixia de tres dècimes, del 19,6% al 19,9%. En total, Catalunya perdia 72 habitants als entorns rurals, xifra molt residual en comparació dels 2.389 habitants que va restar un any abans. També es reduïa la sagnia en els municipis de menys de 500 habitants, en els quals si el 2017 respecte de l'anterior es perdien 604 habitants, el 2018 la reducció va ser de gairebé la meitat, 331. Del conjunt de municipis catalans de l'àmbit rural, 293 perdien població, prop de cinquanta menys que un any abans.

Menys joves, més estrangers

També resulta significatiu el fet que la pèrdua de població de menys de 35 anys respecte del conjunt hagi estat menor a les comarques centrals que la mitjana catalana. La majoria de territoris interiors han vist reduir la seva taxa en aquest col·lectiu (excepte Solsonès, Moianès i Anoia, que van mantenir exactament el mateix registre que un any abans), i va destacar en aquests sentit la davallada a l'Alt Urgell, del 34,1% del 2017 al 33,7% del 2018.

Quant a la taxa de població estrangera, s'incrementa en totes les comarques centrals, mentre manté el mateix registre al conjunt català (13,5%), molt més elevat, en qualsevol cas, que a les comarques de la Catalunya Central, on només a la Cerdanya, a l'Alt Urgell i al Solsonès va sumar per damunt dels dos dígits. En aquest sentit, destaca l'escassa incidència dels estrangers en el global de la població rural del Bages, on tan sols suposa el 5,9%, dada que tal vegada ajuda a explicar la pèrdua de població i l'envelliment d'aquest territori.

El cas bagenc

El Bages rural continua perdent habitants i ho fa d'una forma més accentuada que l'any anterior, en perdre'n 46, mentre que el 2017 en perdia 14. El 2016, però, la davallada era força superior, de 210 habitants. En el cas dels municipis de menys de 500 habitants, en canvi, s'observa un guany de 34 habitants, fet que canvia la tendència de pèrdues dels anys anteriors. Pel que fa a l'estructura d'edat de la població, la comarca rural segueix envellint, tal com indica una taxa d'envelliment més gran (23,2%) i una taxa de sobreenvelliment (20,3%) també superior a la mitjana rural. En aquest sentit, Sant Mateu de Bages continua sent el municipi amb una taxa d'envelliment més elevada, que arriba al 32,7% de la població més gran de 65 anys.

La comarca va experimentar el 2018 una nova disminució de la població jove de menys de 35 anys; Callús, Castellnou de Bages i Sant Fruitós de Bages són els municipis que es mantenen a la part alta.

Segons es desprèn de l'informe de la Fundació del Món Rural, des d'una perspectiva econòmica hi ha 142 noves afiliacions a la Seguretat Social entre el 2017 i el 2018. La variació de comptes de cotització del 2018 és positiva (+1,6%), i es tradueix en la creació de noves empreses en aquest període. Respecte al nombre d'indústries agroalimentàries, no hi ha canvis i es manté com l'any anterior. Per altra part, hi ha 3 joves menys incorporats al sector agrari, que corresponen a homes. Les places d'allotjament turístic també disminueixen entre el 2016 i el 2017.

Respecte al nombre de municipis sense llars d'infants (5) o escoles (4) no s'observen canvis entre un any i l'altre. El nombre d'estudiants universitaris per cada mil habitants es manté molt similar, encara una mica per sobre de la mitjana de les comarques rurals catalanes.

L'informe apunta que els contractes de lloguer augmenten lleugerament, però destaca un increment significatiu de 25,7 euros mensuals en el cost mitjà del lloguer per l'habitatge, fet que la situa en un valor superior a la mitjana rural. Destaca un nivell d'equipaments culturals per sota de la mitjana rural, i que la recollida selectiva de residus millora en paral·lel al conjunt dels territoris rurals, on destaquen les quantitats que es recullen en municipis com Talamanca i Avinyó.

La comarca del Bages presenta una important superfície forestal de 77.584 hectàrees, 22 més que el 2017. D'altra banda, segons revela l'informe de la Fundació del Món Rural, entre el 2016 i el 2017 hi va haver al Bages un important augment dels expedients urbanístics en sòl no urbanitzable, especialment en municipis com Cardona i Aguilar de Segarra.

El Bages, en conclusió, presentava el 2018 un canvi important del dinamisme socioeconòmic que passava a ser negatiu, mentre que la dada de l'any anterior era clarament positiva, segons conclou la tercera edició de l'informe.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit