05 de abril de 2020
05.04.2020
Regió7

L'endemà

«La lentitud a prendre decisions perjudica l'economia, que, difícilment, es recuperarà abans d'acabar l'any»

05.04.2020 | 00:22
Els símptomes econòmics ja són dolents

Fa tres setmanes que estem confinats, i estem aprenent un munt de malalties infecciones, gràcies a persones com el Dr. Trilla o Oriol Mitjà, i és evident que primer de tot és la salut de les persones, i sobretot de tots aquells que estan en una situació de risc més elevada. Hem vist líders mundials i locals que han afrontat la crisi sanitària de diferents maneres, i això ens dona una diferència entre països molt evident, i jo diria entre lideratges molt diferent. Però sobretot la diferència la marquen aquells països que tenen economies sanejades, que han sabut invertir on tocava i que a l'hora de reaccionar han pogut fer servir aquest recursos per posar-los al servei dels seus ciutadans, amb mesures com la compra massiva de material, rendes garantides durant aquest període d'aturada, recursos ràpids per a les empreses.

I el nostre país on és? Doncs evidentment no en aquest primer nivell de països. Les reaccions han estat lentes, poc planificades i sense recursos. I aquesta lentitud a prendre decisions està perjudicant l'economia, que, difícilment, recuperarà el to durant els mesos que ens queden fins a finalitzar l'any. La Cambra de Manresa preveu un retrocés del valor afegit brut, que es podria situar en valors de l'any 2013, el pitjor any de la crisi financera del 2008 a la nostra demarcació.

I quines mesures són les més adients? Des del Consell de Cambres de Catalu-nya n'hem presentat una bateria, i la majoria són coincidents amb les d'organitzacions empresarials, i també coincideixen amb les tesis d'eminents economistes del país. Totes, adreçades a protegir les persones que es queden sense recursos i també a injectar liquiditat al sistema, bé sigui amb préstecs àgils avalats i a costos raonables, i recalco àgils i a costos raonables, per intentar no trencar la cadena de pagaments, que també em consta que ja s'està produint.

Però després del confinament, quins recursos quedaran per fer polítiques actives de reactivació de l'economia? Haurem de pensar en el sector turístic i hoteler, en el comerç, en la construcció, en la indústria manufacturera exportadora i en la no exportadora i sobretot a intentar recuperar la ocupació. Segons les previsions fetes per Deloitte, això tardarà 1 any en el millors de casos i no en tots els sectors, tot i que n'hi haurà alguns que no n'hauran sortit perjudicats, com les empreses de fabricació, distribució i venda alimentària, tant per al canal intern com per a l'exportació, les empreses d'assessorament laboral, mercantil i fiscal, les entitats financeres, les empreses farmacèutiques i la venda online. Els empresaris ja comencem a pensar en l'endemà, com serà el dia 1 i com haurem de protegir els nostres treballadors i els nostres clients. Hem de pensar que amb el confinament i l'aturada de la majoria d'activitats tenim molt temps per pensar, per reunir-nos virtualment, per compartir preocupacions, per comparar els nostres recursos públics amb els dels països més rics, per veure com perdem oportunitats, per veure com en neixen de noves i d'innovadores.

Però som en aquell moment que necessitem decisions valentes que es prenen amb comptagotes. Com a cambres ens vàrem posar al costat de les demandes del Govern de la Generalitat demanant el confinament de Catalunya, sempre que s'acompanyés de mesures legals i de liquiditat suficients. Això no va ser possible de manera immediata. No som conscients que decisions preses amb retard significa que hi pot haver una mortalitat d'empreses, sobretot petites empreses, que no ho hauríem d'acceptar. Per això hem de pensar en l'endemà, no hauríem de voler que cap empresa tanqui. No podem permetre que les empreses s'evaporin, perquè darrere hi ha treballadors i famílies senceres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit