23 de octubre de 2020
23.10.2020
Regió7

Els ciutadans de Catalunya reben el 10,2% menys del que aporten a l'Estat

Un estudi de la UB assenyala Catalunya com una de les comunitats «més perjudicades» pel sistema

22.10.2020 | 22:14
Usuaris en una oficina de l'Agència Tributària

Els ciutadans de Catalunya reben, de mitjana, el 10,2% menys del que aporten a l'Estat. Segons un estudi publicat per l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) –un centre d'investigació de la Universitat de Barcelona–, els habitants del territori van generar uns ingressos tributaris mitjans de 2.976 euros l'any 2018, una xifra que es va reduir a 2.664 euros després d'aplicar els mecanismes d'anivellaments i els fons d'ajust del sistema de finançament autonòmic. Per a l'IEB, que ha elaborat aquest estudi amb dades del 2018, aquesta tendència es repeteix des del 2009 i assenyala Catalunya com una de les comunitats «més perjudicades» pel sistema. De fet, i segons l'estudi, tan sols Madrid (amb una diferència del 24,4%) i les Balears (15,5%) presenten diferències més elevades.

L'eina de l'IEB mostra l'evolució dels recursos disponibles a cada territori per habitant a mesura que s'apliquen els mecanismes d'anivellament i els fons d'ajust del model. El 2018, la comunitat de Madrid disposava d'uns recursos tributaris mitjans de 3.482 euros per ciutadà, però, després d'aplicar els fons del model, va acabar disposant de 2.631 euros de mitjana. En el cas de les Balears, l'aplicació de tots els fons del model ha comportat una reducció del 15,5% dels ingressos tributaris per ciutadà, fins als 2.691 euros de mitjana. Les xifres de l'IEB manifesten que els ciutadans de Madrid, Balears i Catalunya perceben, de mitjana, el 17% menys del que aporten a l'Estat.

Segons l'IEB, un altre exemple de «l'arbitrarietat dels recursos finals disponibles que provoca l'actual sistema de finançament» és la situació «dispar» en què acaben algunes comunitats que registren uns recursos tributaris similars abans de l'aplicació dels mecanismes d'anivellament i els fons d'ajust. Així, la Comunitat Valenciana, que parteix amb 2.369 ? per habitant, n'acaba obtenint 2.494 després d'aplicar el sistema, mentre que Galícia, amb uns fons de partida inferiors, de 2.210 ? per ciutadà, n'acaba aconseguint més, concretament 2.937 ? després dels ajustos del model.

El mapa del finançament autonòmic de l'IEB posa de manifest que algunes de les comunitats amb més capacitat fiscal per habitant acaben obtenint un volum de recursos inferior a la mitjana. De la mateixa manera, queda palès que el mecanisme d'anivellament, conegut com a Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals (FGSPF), «compleix cor-rectament amb l'objectiu de reduir la distància entre les comunitats amb més i amb menys capacitat fiscal sense alterar-ne l'ordre inicial». L'IEB, però, remarca que «l'aplicació dels fons d'ajust de suficiència, competitivitat i cooperació acaba generant distorsions en la distribució», un fet que «justificaria una revisió del model», segons els investigadors de l'IEB, que, apunten, «sembla complicat abordar immediatament, ateses les circumstàncies derivades de la pandèmia», però que, segons els experts de l'institut, «no hauria de trigar gaire, perquè afecta la capacitat de resposta davant la crisi de les diferents administracions». Els impulsors de l'estudi suggereixen «avançar parcialment i arribar a consensos en els aspectes més tècnics», com podria ser «adaptar el càlcul dels pagaments a compte a la realitat econòmica del moment i no, com fins ara, a unes previsions futures». També proposen «ajustar les retencions a compte de l'IRPF a la tarifa autonòmica en vigor, de manera que hi hagi dues retencions, una per la part pagada a l'Estat i l'altra per la part de la comunitat autònoma, per tal de visualitzar millor la responsabilitat fiscal de les comunitats en aquest impost i aplicar unes retencions més pròximes a la quota final que s'ha de pagar». Amb tot, insisteixein que el que cal és «abordar una reforma coordinada, cosa que implica assolir un gran consens».

La comunitat més beneficiada pel sistema actual és Extremadura, que va tancar l'any per sobre de la mitjana estatal tot i generar menys recursos tributaris que la mitjana. Així, Extremadura disposava inicialment d'un volum de recursos tributaris de 1.770 euros l'any per habitant de mitjana, els quals van pujar fins als 3.089 euros, una vegada aplicats els fons del model, una diferència superior a 43 punts entre la quantitat recaptada i els recursos obtinguts. Darrere d'Extremadura se situen Castella-la Manxa i Galícia. La primera va acabar amb una mitjana de 2.775 euros per habitant, amb un increment mitjà dels recursos del 36%, i Galícia, una mitjana de 2.937 euros per habitant, amb un increment mitjà dels recursos disponibles del 33%.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook