El ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, vol tenir enllestida d'aquí a dotze mesos la creació d'un fons de pensions de caràcter col·lectiu i promoció i gestió privades amb el qual pretén expandir l'ús dels anomenats plans d'ocupació o d'empresa, instruments d'estalvi per a la jubilació amb alta implantació a altres països europeus i que a Espanya únicament tenen un desenvolupament semblant al País Basc.
José Luis Escrivá aspira que 9 milions de treballadors s'integrin en el futur fons públic. Per estimular-lo, els nous ocupats quedaran adscrits al pla de manera automàtica, si bé la permanència no seria obligatòria.
El pla del ministre d'Inclusió i Seguretat Social és congruent amb les indicacions del recent acord del Pacte de Toledo i suposa impulsar l'anomenat segon dels tres pilars dels sistemes de pensions: les prestacions públiques, els plans col·lectius o d'ocupació i els plans individuals.
Al conjunt de l'Estat espanyol, aquest segon pilar té un pes molt petit comparat amb la situació de llocs com Alemanya o França. Allà, va exposar el ministre recentment durant un acte organitzat per Cinco Días, un de cada dos treballadors està acollit a aquest tipus de fons per a la jubilació, mentre aquí la proporció és d'un de cada sis.
El Govern ha utilitzat el seu projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat de 2021 per posar fonaments a la seva aposta pels plans col·lectius de pensions com a complement de les prestacions públiques. D'una banda, ha virat el rumb dels incentius tributaris: alhora que penalitza els fons individuals (limitant les aportacions deduïbles de la base imposable de l'IRPF de 8.000 euros a 2.000, decisió que afecta bàsicament els estalviadors amb salaris més alts), ha fixat en fins a 10.000 euros la desgravació màxima per als contribuents adscrits a plans d'ocupació.
La més rellevant de les mesures d'Escrivá consisteix a crear un fons col·lectiu de promoció pública. El model copia de la Gran Bretanya el tret següent: els nous treballadors quedarien adscrits automàticament al fons, encara que romandre-hi no seria obligatori, podrien renunciar dins d'un termini determinat.
El pla s'orienta cap als nous treballadors davant l'expectativa que siguin els joves els qui hagin de necessitar més en el futur complementar les seves pensions públiques amb estalvi.
La creació del fons públic té com a objectiu solucionar un dels obstacles que tradicionalment ha frenat a Espanya l'expansió dels plans d'estalvi previsors a escala de les empreses: la reduïda grandària dels negocis, amb moltes pimes i autònoms que rarament tenen capacitat per disposar per ells mateixos d'instruments d'aquest tipus per als seus treballadors.
Que el fons tingui caràcter públic no vol dir que es nodreixi de diners de l'Estat, tot i que sí tindrà la garantia d'aquest últim. Les aportacions serien realitzades per les empreses i els treballadors. El Govern ha deixat caure que, en línia amb els anomenats Plans de Previsió Social Voluntària d'Ocupació establerts al País Basc, les dues parts aportaran l'equivalent a l'1% del salari de l'empleat. La gestió del fons seguiria cànons de gestió privada, mitjançant la inversió de diners en productes financers, bàsicament de renda fixa, per obtenir rendiments.
