Aquesta setmana s´han lliurat de forma virtual els guardons Francesc Macià i Lluís Companys que premien les trajectòries individuals i col·lectives al servei de la cultura i la nació catalanes; i les accions destinades a millorar la justícia social, respectivament. El segon guardó vaig tenir l´honor de posar-lo en marxa ja fa 28 anys i se centra cada any en la temàtica que algun organisme internacional depenent de l´ONU o d´Europa ha decidit commemorar. El 2020 va estar declarat any de les infermeres i llevadores, abans que esclatés la pandèmia. Per tant el jurat del premi Companys, aquest any ho ha tingut fàcil. Han reconegut el Col·legi d´Infermeres de Catalunya i l´Associació de Llevadores, que tenen una llarga història des del temps de la República, amb moltes dels seus membres represaliades pel règim franquista.
En tots cas, l´acte de lliurament digital dels guardons ha permès una petita tertúlia entre el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i l´economista Elena Costas. Heus aquí la transcripció aproximada del que s´hi ha dit. S´hi ha parlat de l´entrada amb força del capitalisme digital en els àmbits de la producció, la distribució, el consum, la quotidianitat que fa que ens canvïi la manera de viure. La pandèmia només ha fet que accelerar un procés que ja existia. Aquest comportarà encara més un canvi en les pautes del consum energètic, del treball i del comerç. Un procés tan rupturista, si no es governa des d´una vocació pel bé comú, ens portarà a més desigualtats. Per tant, caldrà un protagonisme més gran del sector públic en la transició del sistema econòmic i social. Caldrà acompanyar o liderar el procés, depèn quina sigui l´opció política que ho faci. Perquè tenim a sobre l´establiment de nous oligopolis digitals i de nous nínxols de precarietat.
L´aturada de l´economia, quan encara no havíem sortit de la crisi, ens està significant un repte per a la salut, per a la integritat física i emocional. I mentrestant es produeix un reequilibri de forces entre la internacionalització i la proximitat. En els propers dos anys veurem a l´ensems un augment del pes de tot allò local i també la necessitat d´una governança global d´un repte com el canvi climàtic. Sortim d´una època en què el mercat oligopòlic ha guanyat espai en segments que abans eren de mercat realment lliure o d´acció social. Però aquesta realitat ens ha deixat més vulnerables davant la pandèmia. Les economies i el mercat global no estaven donant en un primer moment el que es necessitava per fer front a la crisi. Llavors la mirada va retornar ràpidament a l´estat, i fins i tot els hooligans de l´ultraliberalisme, han exigit que l´Estat intervingués per evitar el col·lapse.
En tot cas una crisi pot ser una oportunitat. Així s´ha desmuntat la fal·làcia que l´intervencionisme del sector públic era negatiu. Aquesta vegada fins i tot els organismes europeus han estat més ràpids i sensibles al vessant social que en l´anterior crisi del 2008. És la primera vegada que la UE s´endeuta per poder fer front a la crisi. I aixeca uns 750.000 milions d´euros dels quals 140.000 corresponen a l´Estat espanyol. A Catalunya pot ser una oportunitat per abordar temes estructurals que no s´abordaven a causa de les urgències habituals i al mal finançament causat pel dèficit fiscal. Catalunya aspira a més de 30.000 milions. I per obtenir-los caldrà col·laboració publicoprivada i competició entre projectes solvents. A Catalunya l´anomenada Economia de la vida té moltes possibilitats si passem del campi qui pugui a la cooperació: biotecnologia, agroalimentari, salut, cures, digitalització inclusiva, agenda verda. En tots els processos de transició es queda gent enrere. Els ludites fa 200 anys cremaven les màquines de les indústries perquè els prenien el treball, els carlins de muntanya eren pagesos i artesans condemnats a la misèria per la revolució agrícola i industrial. Ara a molts llocs del món hi ha reaccions socials o polítiques de vegades aprofitades pels populismes conservadors que indiquen aquest malestar i incertesa. Però com va dir Oriol Junqueras, o ens salvem tots o no se salva ningú. Hem de retornar a la idea d´allò col·lectiu per sobre de l´individualisme de barra lliure que dominava fins ara. Calen suports a les xarxes socials i familiars que estan aguantant el xoc més contundent de la crisi. Cal donar suport a la innovació en els segments de l´economia de la vida perquè millori el retorn al sector públic dels resultats econòmics i pràctics de la innovació.
