El coronavirus s'ha acarnissat de manera especialment intensa en els viatges i el turisme, que aquest 2020 ha tornat a les xifres que tenia fa 25 anys, cosa que suposa haver perdut entorn de 100.000 milions del PIB i tenir en suspens més de 700.000 ocupacions, però el pitjor és que el final no es veu a prop.

La pandèmia ha castigat amb més força l'economia espanyola que altres d'europees, fonamentalment perquè hi té més pes el sector turístic, que el 2019 va generar el 12,4% de la riquesa del país i el 12,9% de tota l'ocupació. És, entre els grans del món, el país més dependent del turisme, després de Mèxic, segons el World Travel and Tourism Council.

El resum és escruixidor: de rebre el 2019 83,7 milions de turistes estrangers a uns 20 milions aquest any; i d'aportar gairebé 154.500 milions d'euros al PIB a quedar-se en menys de 50.000 milions al final del 2020, segons projeccions d'Exceltur. Però darrere de les xifres macro hi ha persones. La brusca caiguda de l'activitat amenaça milers d'empreses -amb un teixit tan atomitzat com l'espanyol en què, encara que hi ha companyies molt internacionalitzades, el gruix del sector està format per pimes i micropimes- i centenars de milers de famílies, ja que a final d'any hi ha en joc 750.000 llocs de treball, entre aturats i afectats per expedients de regulació temporal d'ocupació, el futur dels quals és incert. Encara no hi ha dades de tot l'exercici, però l'última previsió d'Exceltur apunta a unes pèrdues de 106.000 milions d'euros, que deixarien el PIB turístic (activitat directa més indirecta) en 46.431 milions, als nivells del 1995. És a dir, una reculada de 25 anys.

L'any ja havia començat fluix: les xifres de gener i febrer indicaven un cert alentiment de les entrades de turistes estrangers i els agents del sector van activar els seus plans. Amb tot, el pitjor és que la remuntada cada vegada es veu més lluny: al sector hi ha consens que els nivells prepandèmia (els de 2019) no es recuperaran fins al 2024-2025.