Malgrat tot

Els resultats són dolentíssims, i encara més quan comparem les xifres d'Espanya amb les dels països més propers. 50.700 morts en aquests moments significa una ràtio de 1.080 defuncions per milió d'habitants, molt per sobre de França (963), Portugal (663), Alemanya (401), Holanda (661), Suïssa (886), Suècia (853), Dinamarca (223) i el Japó (26). En termes de PIB, la caiguda prevista del -11,5% és també molt superior a la caiguda mitjana de l'eurozona (-7,3%), Portugal (-8,1%), Irlanda (-2,5%) i Suïssa (-2,8%). Cal destacar que els països amb pitjor comportament sanitari i econòmic, liderats per Espanya i completant la tríada amb Itàlia i el Regne Unit, coincideixen amb els països que han experimentat el deteriorament més en gran en la governança i qualitat institucional. Si consultem els Worldwide Governance Indicators del Banc Mundial, que mesuren aspectes com el nivell de transparència, l'estabilitat política i l'absència de violència, l'efectivitat del govern, la qualitat regulatòria, l'estat de dret i el control de la corrupció, constatem la degradació del nostre marc institucional. En quinze anys, Espanya passa de la vuitena a la divuitena posició, essent el país amb el retrocés en qualitat institucional més important de tota la UE, juntament amb Itàlia i Grècia. Així mateix, un estudi recent del Quality of Government Institute analitza la qualitat de les institucions en l'àmbit regional en base a un índex sintètic, basat en tres eixos: qualitat, imparcialitat i corrupció. Catalunya apareix en una posició per sota de la mitjana, juntament amb la gran majoria de comunitats autònomes. L'excepció dins d'Espanya la formen el País Basc i Navarra, amb puntuacions per sobre de la mitjana, fet que posa en evidència l'asimetria que resulta de la major descentralització derivada del règim foral.

Per dolent que hagi estat el 2020 globalment, cal, però, defugir extremismes. Fins i tot si ens limitem a les pandèmies més recents, la grip asiàtica del 1957-58 i la grip de Hong Kong del 1968 van matar un nombre comparable de persones quan la població mundial era molt infe-rior a l'actual. Si la covid-19 hagués estat tan mortal com la grip espanyola, just fa un segle, ara no estaríem parlant d'1,8 milions de morts a tot el món, sinó entre 200 i 400 milions. I la majoria d'aquestes víctimes haurien tingut entre 15 i 35 anys. En termes de producció, el PIB mundial haurà caigut el 4,2% el 2020 i el PIB per càpita, en termes reals, quedarà al nivell de l'any 2017. Per arribar a superar la renda per càpita més alta de la història mundial, només caldrà esperar fins al 2022. Amb dades del Banc Mundial, al voltant de 88 milions de persones arreu del planeta tornaran a la pobresa extrema a causa de la pandèmia. Amb aquest escenari, la taxa de pobresa mundial serà del 9,1%. Una xifra dolenta, però que, de fet, ens remet a la taxa de pobresa del 2017, que era la meitat de la dècada anterior i només un terç de la que hi havia a finals del segle XX. Recuperant creixements positius, hauríem de tornar a la taxa de pobresa més baixa de la història el proper 2023. Les projeccions de l'ONU apunten a un augment de la desnutrició del 8,9% al 9,9%. Un resultat dolent, certament, però que encara està molt per sota de la xifra que hi havia l'any 2000. En termes de mortalitat infantil, i malgrat l'increment de la població mundial, el 2020 ha registrat 1,3 milions de morts menys que el 2010 i set milions menys que el 1990. En l'àmbit científic, és un èxit el desenvolupament de tantes vacunes en un temps rècord. L'optimisme no es basa en la creença que no tindrem mai problemes ni dificultats, sinó en què la col·laboració de la comunitat científica, el coneixement adquirit i la capacitat tecnològica ens oferiran eines cada vegada més eficients per afrontar els problemes i desastres que ens afligeixen. La humanitat va tardar milers d'anys a desenvolupar una vacuna contra la poliomielitis i la verola. En canvi, Pfizer-BioNTech, Moderna i Oxford-AstraZeneca han dissenyat una vacuna contra la covid-19 en pocs mesos.

Si ens haguéssim enfrontat a aquest nou virus l'any 2000, no hauríem tingut la tecnologia per desenvolupar les actuals vacunes basades en l'ARN missatger, si hagués aparegut el 1970 no tindríem la capacitat de llegir el genoma del virus, i si hagués esclatat el 1940 no hauríem tingut cap aparell de ventilació mecànica i ara estaríem parlant de molts milions de víctimes mortals. Certament que l'any 2020 no ha estat un bon any, però l'aparició del coronavirus hauria estat molt pitjor en qualsevol altre any. Malgrat la pandèmia, la mortalitat infantil al món és el 40% inferior a la de fa 20 anys. Malgrat els confinaments i l'aturada productiva, la pobresa extrema és el 65% inferior a la del 2000. Malgrat les retallades en sanitat, la qualitat humana i professional dels metges i infermeres ha salvat moltes vides. Malgrat el malson del virus, les vacunes permeten tenir esperances que els contagis es reduiran. Malgrat els errors en la gestió pública, la societat se'n sortirà. I malgrat tot, la vida continuarà.