No som un contrapoder, som el poder» és el titular que el president de Foment de Treball Sánchez Llibre va donar en l'acte que més de 300 entitats econòmiques van protagonitzar motivats pels recents aldarulls i actes vandàlics arran de l'empresonament de Pablo Hasél. Ha volgut ser una demostració de força davant la nova etapa política per part del món patronal. «Ja n'hi ha prou, centrem-nos en la recuperació», deia l'eslògan de l'acte.
És legítim que els empresaris s'uneixin contra el saqueig i el vandalisme. I això també és una lliçó per als que justifiquen la protesta dels contenidors que acaba malbaratant la potència de les manifestacions no violentes. Quan minories d'agitadors encenen els carrers qui hi guanya és el partit de l'ordre cap al qual empenyen a militar-hi la majoria d'empresaris i autònoms.
Ara bé, dit això, és trist, decebedor i lamentable que la classe empresarial catalana només sigui capaç d'unir-se davant d'una agitació al carrer que tampoc és cap cosa de l'altre món, però sobretot com advertiment subliminar a la configuració del nou govern català. El que és recriminable és que no s'uneixin contra el saqueig anual dels 16.000 milions d'euros de dèficit fiscal de Catalunya que ens fa perdre competitivitat per culpa de males infraestructures o perquè, en disminuir el nivell de benestar social, s'empeny els assalariats a tenir poca capacitat adquisitiva i més tendència a la tensió social. Per altra banda, és recriminable que les patronals no plantin cara a l'Estat i el seu govern quan actua com a bomber piròman allunyant-se dels estàndards de les democràcies de qualitat europees que són les que alhora gaudeixen d'una economia de mercat i social més exitosa. Ens agradaria veure les patronals rebutjant el vandalisme polític d'un estat desestabilitzador quan empresona polítics i cantants, quan el seu sistema judicial protegeix els corruptes i els corruptors, començant pel rei. Quin missatge a favor de l'emprenedoria dona la família del primer ciutadà del regne mostrant que per triomfar només cal ser barrut i saltar-se les pròpies normes? Quants anys més haurem d'esperar per tornar a veure un acte com el del març del 2007 a IESE amb el protagonisme de Fundació RACC, Foment, Cercle d'Economia i Cambra de Comerç de Barcelona a favor de solucionar la manca d'inversió i autogestió de les grans infraestructures de Catalunya? No seria hora que Pimec, Cambres, CECOT i altres patronals sectorials ensenyin les dents? O és que els tremolen les cames? No es pot esperar res de la gran patronal i d'alguna entitat econòmica que acullen els oligopolis i el capitalisme del BOE que viuen de la discriminació catalana; no es pot esperar que encapçalin cap reivindicació és somiar truites.
D'aquest perfil d'empresari subaltern a Madrid és Jaime Malet, de la Cambra de Comerç Americana a Barcelona, que ha estat notícia aquesta setmana enmig de l'escàndol del Barçagate com a intermediari entre Josep Maria Bartomeu i l'empresa que feia guerra bruta a les xarxes contra els seus opositors i jugadors. Els Mossos van entrar a Telampartners, empresa de Malet que havia fet d'intermediari, de manera remunerada, entre el Barça i I3 Ventures, l'empresa dedicada a la intoxicació i control de xarxes que ja es va utilitzar també contra el procés independentista, no se sap si finançada amb els fons de rèptils. Malet i família estan connectats amb aquests ambients que miren de situar-se sigui al davant d'entitats com el Barça, el Cercle d'Economia i altres per decantar-les cap a posicions polítiques ultraespanyolistes i conservadores, fins al punt d'haver impulsat el naixement de Ciutadans i de Societat Civil Catalana i la candidatura de Valls. Desconec si al govern americà i a les multinacionals americanes els convé que la persona que els representi sigui un personatge que està situat a la marginalitat política de Catalunya.
En tot cas, tot aquesta colla d'empresaris tan valents davant el carrer i el Govern de Catalunya són com gossets faldillers davant el poder de debò; són els que van callar i continuen callant davant de les accions confirmades del rei Felip VI per tal de forçar empreses a fugir de Catalunya. Davant de Felip VI, que va voler allargar el cop d'estat del 3-O a Seat comminant-la a marxar de Martorell i aquest divendres ha tingut la barra de venir-se a fer la foto per l'anunci de la fàbrica de bateries.
En resum, amb aquestes greus contradiccions els dirigents de la gran patronal no sé si tenen el poder, però el que no tenen és l'autoritat. Així que caldria que les patronals de les pimes i les cambres s'escapessin d'aquest marc mental subordinat i tan contrari als seus propis interessos.
