21 de març de 2021
21.03.2021
Regió7

L'antiviral contra la destrucció d'ocupació

Modernització del model productiu: els experts apunten que la recuperació econòmica serà una realitat a partir de l'any que ve

20.03.2021 | 23:22
Les dones han liderat la petita recuperació de l'ocupació

L'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre del 2020 mostra xifres nefastes pel que fa al mercat de treball en un any marcat per la pandèmia. Però per entendre la magnitud de la tragèdia en termes d'ocupació no n'hi ha prou amb conèixer les xifres, sinó que és important entendre què hi ha al darrere: un model productiu obsolet i amb una necessitat imperiosa de reinvenció. Al cas català concretament, la dependència dels mercats exteriors, el pes del sector serveis i l'abús de la contractació parcial i temporal han agreujat les conseqüències d'una crisi la magnitud total de la qual encara es desconeix.

Josep Lladós, economista i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), es mostra prudent amb la lleugera recuperació de l'ocupació del quart trimestre del 2020, ja que considera que s'ha produït de manera desigual perquè ha fet palesa la segmentació estructural del mercat laboral. I és que, segons explica, s'ha vist clarament com la destrucció d'ocupació s'ha acarnissat amb la joventut i amb les persones amb menys formació.

Per què? Perquè eren els qui acumulaven majoritàriament els contractes temporals i parcials, els més barats de destruir per a l'empresariat. De fet, Lladós assegura que a Espanya el jovent concentra les tres quartes parts de la destrucció d'ocupació durant aquesta pandèmia. D'altra banda, pel que fa a les noves oportunitats laborals, el 60% requereixen una formació superior. Per tant, hi ha un gran segment poblacional que no hi té accés. 

Les dones, més contractades

A l'altra cara de la moneda hi trobem les dones. Elles han liderat la petita recuperació aquest darrer trimestre. Tot i que d'entrada això pot semblar positiu, realment el que amaga és que les dones treballen de manera més precària. Segons analitza Lladós, quan l'economia comença a reactivar-se augmenta la contractació temporal. I a més, en aquesta ocasió s'ha vist que també s'ha reactivat la contractació a temps parcial.

Aquests dos tipus de contractes recauen sobretot en dones, que encara són les que s'ocupen de les tasques familiars i de cures, i per tant, són més proclius a acceptar aquests tipus de feines. Això demostra que aquesta incipient recuperació es veu acompanyada del que per a Lladós és una clara «fragilitat» i «incertesa» laboral.

 Aquesta desigualtat dins del món laboral ha provocat que la ferida feta per la pandèmia en l'ocupació sigui molt més sagnant. La dependència dels mercats exteriors i del sector serveis provoquen que l'ocupació a Catalunya es vegi greument afectada per les restriccions per a fer front a la covid-19, però aquestes mateixes característiques, segons Lladós, faran que aquests territoris es recuperin abans que altres.

Restriccions que ens afecten

Segons explica l'economista, Catalunya i el País Valencià van ser els primers territoris a aplicar restriccions i a tancar hostaleria i reduir l'horari comercial, fet que va provocar una enorme destrucció d'ocupació al sector serveis. A això cal sumar-hi que l'economia catalana és de naturalesa exportadora i depèn en gran mesura dels mercats internacionals. Això suposa que les restriccions aplicades a altres països també ens afecten.

«Som els primers que caiem, però també serem els primers a recuperar-nos gràcies als mercats exteriors», apunta Lladós, perquè la seva reactivació suposarà feina a les empreses catalanes. Així, prediu que quan s'estabilitzi el repartiment de vacunes i la població comenci a estar immunitzada, al segon trimestre d'aquest any, l'economia i l'ocupació començaran a millorar lleugerament.

I què es pot fer per evitar que una nova pandèmia ens agafi desprevinguts? Lladós ho té clar: «Hem de ser capaços de transformar les ocupacions perquè tinguen més valor afegit». Segons el seu parer, no s'han de fer coses diferents, sinó fer millor les que ja fem. Per això anima a fixar la mirada en el que fan els països competidors i advocar per la digitalització i el potenciament de les energies renovables. De fet, considera que cal gastar en això els fons de recuperació procedents de la UE.

«No cal fer més aeroports sinó modernitzar el model productiu –insisteix–. Després d'aquesta pandèmia en pot venir una altra i hem de ser resilients, és a dir, apostar per la ciència i a digitalització». Segons el seu parer, aquests canvis seran l'antiviral que evitarà una «malaltia» tan gran com la que està patint el nostre mercat laboral. 

2022, la llum al final del túnel

Sobre quan començarà a recuperar-se l'economia, Lladós posa les llums llargues. Creu que, si tot va bé, cap al 2022 es començarà a recuperar els nivells d'ocupació que hi havia el 2019. No obstant això, creu que «d'aquí a un any direm que el 2021 ha estat millor que el 2020, tot i que serà un any difícil». De fet, pensa que cap a Setmana Santa ja es començarà a albirar una incipient recuperació econòmica.

Aquesta recuperació, segons les seves prediccions, serà també desigual, ja que creu que el turisme tardarà més a recuperar-se. De moment hi ha molta incertesa en el sector, ja que no se sap si es farà un passaport sanitari, si caldrà PCR negativa o fins a quan els països demanaran quarantena en arribar al seu territori. En canvi, creu que el transport de mercaderies guanyarà dinamisme més ràpidament. D'altra banda, també considera que es recuperarà abans el PIB que l'ocupació, ja que aquesta segona depèn en gran mesura de les vacunes i de com es gestionen.

Les seves prediccions acaben amb una recomanació, especialment dirigida al comerç i a la restauració: cal apostar per la digitalització, tenir presència a Internet i repartir a domicili. Això serà el que les salvarà. I en aquest sentit fa una crida a les administracions perquè enfoquin les ajudes directes i subvencions cap a aquest objectiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit