Acostumats a rebre males notícies o a criticar el que no va bé, quan hi ha alguna novetat que significa progrés, val la pena fer-se’n ressò. Aquest seria el cas de l’anunci de la Fundació Aigües de Manresa– Junta de la Séquia de la seva homologació com a agència de turisme; cosa que els permet esdevenir un agent receptiu i promotor de turisme a l’entorn del canal i més enllà. Si la normativa no ha canviat, només les agències poden empaquetar alhora viatge, allotjament i visites. Si només s’agrupessin un parell d’aquests serveis ho podria oferir qualsevol. Aquest seria el cas dels hotels i cases rurals, que, si volen innovar i aprofitar el vent a favor del turisme interior, és bo que ofereixin al marge de l’allotjament, visites personalitzades i al màxim originals, ells mateixos o associats amb altres operadors.
En tot cas, la Séquia s’ha llançat a l’aigua, i mai tant més ben dit. Imitant altres productes que ja es donen en itineraris llargs de senderisme al Camins de Sant Jaume, en circuits de muntanya com Cavalls de Foc o la ruta del Cinquè llac al Pallars. Es tracta d’oferir transport d’entrada i sortida, de trobar-se els equipatges a lloc en cas d’un itinerari per etapes i de rebre una bona informació personal sobre el recorregut. Et faciliten un llibre de ruta, tant en paper com en format digital, per seguir l’itinerari de cada jornada, organitzen la reserva de l’allotjament i transporten el teu equipatge perquè no t’hagis de preocupar de res. Segons els promotors de Camins de la Séquia, aquest nou producte s’emmarca en un model de turisme interpretatiu, de km 0 i sostenible. Caminar per conèixer, inspirar i fer-ho des de la calma. Gaudir de l’slow tourism, el silenci i caminar al costat del curs d’aigua.
L’oferta, ara per ara, consta de dos paquets possibles, un per gaudir de la Séquia en dos dies, i un altre per fer-ho en tres dies. La Séquia en dos dies té dues etapes d’uns 17 km de Balsareny, pel castell, la resclosa dels Manresans, Vilafruns, l’espai miner i la boca d’accés al Cogulló fins al mas de la Sala. L’endemà, amb una distància 18,25 km, se segueix pels plans de Santa Anna de Claret, Sant Iscle fins al parc de l’Agulla i el centre de la ciutat de Manresa. En canvi, la versió en tres dies consisteix en una primera etapa de Balsareny al barri de la Rampinya de Sallent (12,60 km) amb l’allotjament a B&B de Sallent. L’endemà, de Sallent a Santpedor (14,1 km) amb allotjament al Ramon Park Hotel. I el darrer dia, fins a Manresa (11,48 km), on, pel parc de l’Agulla, s’entra a la ciutat de Manresa seguint el ramal de la Séquia de Can Font i s’acaba al Museu de la Tècnica de Manresa.
Camins de la Séquia és una experiència personalitzada on el visitant decidirà l’hora i el dia que vol començar, es farà una recepció al visitant amb consells i dubtes, hi haurà un telèfon d’assistència 24 h i assegurança. Aquestes rutes, actualment autoguiades, es podran complementar amb l’acompanyament d’un guia, visites a altres espais turístics de l’entorn i amb més nits d’hotel a Manresa per completar l’estada. De fet, a la pàgina web s’hi pot trobar ofertes de guiatge per al patrimoni manresà o bé per les zones d’horta seguint els ramals del Poal o Viladordis, o experiències de tast de vins en qualsevol dels cellers a l’entorn de Manresa. S’hi pot accedir per aquesta web, www.caminsdelasequia.cat, rebre informació per la newsletter i seguir a la xarxa @caminsdelasequia, i els dos hashtags de la campanya #lamevaSéquia i #lamevaSequia .
De cara al futur es preveu poder oferir les visites amb acompanyament d’un guia i activitats enfocades a les empreses. I, finançat per la Diputació, hi ha un pla de reordenació i convivència de bicicletes i caminants a l’entorn del canal medieval que es preveu tenir redactat aquest any i poder executar l’any vinent.
Cal felicitar la Séquia per la gosadia. Es veurà com la columna vertebral que encara és per l’aigua de boca i regadiu del Bages, i també pot ser-ho per al turisme de natura i patrimoni del Pla de Bages, complementant la tasca de disseny i avaluació internacional que fa el Geoparc de la Catalunya Central. Em venen al cap algunes possibilitats suplementàries al producte. En la mesura que els municipis per on passa la Séquia tinguin productes patrimonials amb serveis concertables es poden oferir suplements per a les tardes del recorregut: Casa Torres Amat i el poblat ibèric del Cogulló a Sallent; visita al mirador de la muntanya de sal i la Botjosa amb el Centre d’Interpretació del Geoparc; barri vell de Santpedor, etc. El suplement d’estada a Manresa, almenys d’un dia més, es podria aprofitar per triar a la carta qualsevol de les grans fites patrimonials manresanes: la Seu, la Cova, el Museu del Barroc; i l’ambient comercial i cultural amb possible reserva d’entrades als espectacles del Kursaal.
La mateixa ruta de tres dies podria esdevenir de quatre amb Manresa inclosa; o bé de sis, si es retornés a peu per la Via Blava del Llobregat: primer dia, Manresa, Viladordis, roca Tinyosa, les Tines, Sant Benet (hostatgeria); l’endemà, Sant Benet, Sallent, pel Pont de Cabrianes, la Corbatera i final al Centre d’Acollida del Geoparc, amb bon aparcament. En fi, tot anirà arribant, si hom estima el territori i el que se cerca és posar-lo en valor.
