El Govern central ha tancat amb els sindicats un acord per a la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) dels actuals 965 euros als 1.000 euros. No hi ha hagut sorpreses al conclave d’aquest dimecres, després que la patronal ja anunciés un dia abans que no pensava donar suport a aquest increment del 3,6% del sòl salarial i es despenja per segon any consecutiu de la revisió de l’SMI. I les centrals, que advocaven per arribar als 1.000 euros, van veure satisfetes d’entrada les seves demandes amb la primera proposta del Ministeri de Treball, que ja va ser de 1.000 euros. No hi ha hagut triple entesa en el diàleg social en aquesta ocasió, i el Govern tanca el període de consultes per portar l’increment al Consell de Ministres de dimarts vinent. Aquest serà amb efecte retroactiu a 1 de gener del 2022 i beneficiarà 1,8 milions de treballadors, al voltant del 10% de la població assalariada a Espanya.
La relació entre el Govern, més concretament la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i els empresaris es mou entre una de freda i una de calenta. Després d’aconseguir atraure els patrons a un acord per a la reforma laboral –en el qual la CEOE va entrar per minimitzar danys–, un mes després els d’Antonio Garmanendi planten la líder d’Unides Podem en el Govern per apujar el salari mínim. «Sembla respondre més a una aspiració política al si del Govern que a la lògica econòmica», li van retreure des de la CEOE.
1,8 milions de treballadors es veuran beneficiats per la pujada d’aquest sòl salarial, que costarà als seus ocupadors 600 euros anuals en concepte de salaris i cotitzacions socials. Segons una anàlisi publicada per CCOO, l’increment de l’SMI a 1.000 euros implicarà que aquest sòl salarial atraparà uns 300.000 treballadors. Així, si el 2021 els càlculs eren que 1,5 milions de treballadors cobraven l’SMI, ara l’esmentada xifra ascendeix a 1,8 milions. En aquest sentit, el sou mínim està atrapant les baules més febles dels convenis. El 2018, sindicats i patronals ja van acordar que no es podia firmar cap nou conveni amb categories per sota dels 1.000 euros bruts (en 14 pagues), per més que en alguns sectors les centrals van denunciar fortes resistències per aplicar l’esmentat compromís.
A qui beneficia la pujada de l’SMI?
Dones
La pujada del salari mínim té un impacte més marcat entre les dones que entre els homes, en tant que elles copen en més proporció els estrats més mal pagats del mercat laboral. I és que una de les múltiples causes que expliquen la bretxa salarial no és tant que per una mateixa feina ells cobrin més que elles, sinó que els llocs de treball més mal pagats habitualment estan feminitzats. Per això un dels arguments sostinguts des del Govern per justificar els progressius increments de l’SMI –en l’últim lustre haurà augmentat el 30%– és el seu efecte corrector sobre la bretxa salarial. Segons les estimacions de CCOO, el 55% dels beneficiaris de la pujada de l’SMI seran dones i el 45%, homes.
Joves
De la mateixa manera que entre homes i dones la probabilitat de cobrar l’SMI és superior entre les segones, no en totes les franges d’edat hi ha la mateixa proporció d’empleats que cobren aquest sòl salarial. Segons les diferents projeccions, la correlació entre edat i SMI és clara i, a menys edat, més probabilitat de cobrar-lo. Seguint amb els càlculs de l’últim informe de CCOO, gairebé un de cada tres menors de 25 anys que tenen una feina cobren el sou mínim. Entre la franja de més grans de 55 anys, l’esmentada proporció no arriba a 1 de cada 10. Aquest perfil coincideix amb altres estudis més antics, com el del Banc d’Espanya, que també va destacar la freqüència de l’SMI entre els joves.
Temporals
La temporalitat és una de les xacres característiques del mercat laboral espanyol. A expenses de si la nova reforma laboral aconsegueix acotar-la en els pròxims mesos i anys, actualment un de cada quatre assalariats té un contracte eventual. I entre ells la freqüència de cobrar el salari mínim és substancialment més elevada que entre els indefinits. Segons l’últim estudi de CCOO, dos de cada 10 temporals cobren l’SMI, davant menys d’1 de cada 10 indefinits. Aquí el sindicat també coincideix amb l’informe del Banc d’Espanya, que parlava d’un empleat temporal, d’estudis bàsics i empleat en una petita empresa. Entre les microempreses està particularment estès el pagament del salari mínim, fins al punt que un de cada tres empleats el percep.
Temporers i treballadores de la llar
Si bé la presència de l’SMI és generalitzada en l’economia espanyola, en sectors com l’agricultura aquest sòl salarial és absolutament predominant. La figura del temporer, per exemple, està estretament lligada a l’SMI i l’excepció són aquells que no el cobren. Segons l’informe de CCOO, el 40,5% de les persones assalariades en l’agricultura es veuran beneficiats per la pujada. El segon sector més beneficiat serà el dels serveis, en què 1 de cada 10 empleats veurà incrementada la seva nòmina. Aquí un col·lectiu especialment afectat per l’SMI són les treballadores de la llar, en què aquest sòl salarial també és molt freqüent.
UGT ho titlla de "bona notícia"
Els sindicats han remarcat que la pujada de l'SMI és "una bona notícia" malgrat "l'espectacle polític" i el no de la patronal, a qui atribueixen un discurs "absurd". El secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, ha assegurat que l'acord garanteix un "salari mínim digne" i ha etzibat als empresaris que "s'ho facin mirar" si apujar el sou més baix "30 i escaig euros suposa problemes".
"L'increment, a les persones, no els servirà ni per pagar la factura de la llum", ha dit en una atenció als mitjans convocada amb motiu de la visita de la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, a Catalunya. La pujada implicarà increments salarials per 237.800 catalans, el 8,3% dels treballadors que cotitzen, segons càlculs de la UGT.
L'increment afectarà a més dones que homes, ja que són elles qui cobren sovint els sous més baixos. En concret, 122.900 dones es veuran beneficiades per aquest augment.
Els sindicats que han firmat l'acord han remarcat que aquest no ha de ser l'últim augment de la legislatura. Així doncs, Ramón González, secretari general de CCOO Serveis de Catalunya, ha assenyalat en la mateixa atenció als periodistes que aquest és "un pas en la bona direcció" que s'ha de concloure amb l'equiparació amb el 60% del salari mitjà estatal, tal com marca la carta social europea. González ha remarcat que la pujada "intensíssima" de més del 30% de l'SMI ha sigut compatible amb la recuperació econòmica.
També ha celebrat aquest increment dels sous més baixos la presidenta balear, que ha valorat "extraordinàriament bé" la mesura. "La patronal hauria de fer un esforç per entendre que venim de moments complicats i que els que pitjor ho han passat, han sigut els treballadors", ha afirmat Armengol. En la mateixa línia que les organitzacions sindicals, ha apostat per continuar amb aquesta "línia ascendent d'augment de l'SMI".
