En una reunió d’urgència celebrada ahir, el Banc Central Europeu (BCE) va decidir sortir en auxili del deute públic de Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal, les primes de risc dels quals respecte d’Alemanya s’han disparat en els últims dies i setmanes.

Després de la reunió, el BCE va emetre un comunicat de només dos paràgrafs en el qual va anunciar dues decisions. D’una banda, el BCE començarà a aplicar «flexibilitat en la reinversió dels reemborsaments vençuts en la cartera de PEPP» (el programa pandèmic de compra de deute públic les compres netes del qual van finalitzar el març i que acumula 1,85 bilions d’euros). De l’altra, va anunciar que l’organisme accelerarà el disseny d’«un nou instrument antifragmentació per al seu examen pel Consell de Govern» del BCE, del qual, tanmateix, no es va oferir cap detall.

Les decisions dels bancs centrals de tots dos costats de l’Atlàntic sobre pujades de tipus d’interès i una retirada progressiva de la compra de deute públic s’han traduït en turbulències als mercats financers que, en un context d’elevada inflació i de crisi econòmica agreujada per la guerra a Ucraïna, està castigant especialment el deute dels països del sud d’Europa. Dimarts, la diferència entre el tipus d’interès del bo alemany a deu anys (1,76%) i el bo espanyol (3,14%) va situar la prima de risc espanyola en 137,7 punts bàsics (cinc vegades més que a començaments d’any). En aquest context d’agreujament de la bretxa entre les economies del nord i les del sud, el BCE va decidir reunir-se d’urgència per evitar més fragmentació dels mercats financers. Encara que les dues decisions adoptades pel BCE no compleixin les expectatives dels qui esperaven ja un disseny complet del que podria ser un nou programa de compra de deute, el comunicat va ser ben rebut pels mercats.

Encara que el comunicat no ho explica, a la pràctica, la primera de les mesures pot suposar que el BCE primarà els països del sud de la zona euro, més castigats per l’encariment de la prima de risc, en la reinversió dels títols de deute del programa pandèmic, a mesura que vagin vencent. Podria significar, per exemple, que en aquests països es puguin arribar a superar temporalment els topalls de deute per país que el BCE admet tenir al seu balanç. Amb caràcter general, el BCE no pot tenir en el seu balanç un percentatge de deute d’un país superior al seu pes en l’economia de l’euro (l’anomenada ‘clau de capital’ d’Espanya és el 9,7%). A més, sense comptar el programa pandèmic de deute, el BCE no pot tenir més del 33% del deute en circulació d’un país. Aquest és un altre topall que, segons alguns analistes, podria ser objecte de revisió dins de l’anunciada «flexibilitat».

Respecte al nou «instrument antifragmentació», el comunicat no ofereix cap detall. Tan sols hi ha la referència del dia anterior de la integrant del comitè executiu del BCE Isabel Schnabel en una intervenció pública: «Reaccionarem davant noves emergències amb eines existents i potencialment noves. Aquestes eines podrien ser diferents, amb diferents condicions, durada i garanties per mantenir-se fermament dins del nostre mandat».