Hi ha persones que estimen més les seves mascotes que els parents pròxims. A Espanya, hi ha poc més de sis milions de menors de 14 anys -apunten xifres de l’INE- mentre que de mascotes n’hi ha més de 13 milions, segons la Reiac. La seva fidelitat i amor incondicional fan que molts amos es preguntin què poden fer pels seus petits quan ja no hi siguin i si poden deixar-los alguna cosa (o tot) en herència. «Cada vegada és més freqüent que persones s’adrecin a la notaria a preguntar si poden atorgar el seu patrimoni als seus animals de companyia. Gossos, gats o canaris», explica Carmen Vela, secretària de l’Acadèmia Sevillana del Notariat en una jornada de dret.

Als Estats Units, el 44% dels amos de mascotes tenen algun tipus d’arranjament financer posterior a la mort de la seva mascota, segons un estudi de The Hustle. De fet, les herències a gossos o gats s’han multiplicat en els últims anys, amb xifres dels EUA. I és que allà les lleis que faciliten que els gossos rebin diners a través d’un fideïcomís -persona que administrarà el capital- tenen un llarg recorregut, com passa a Alemanya i el Regne Unit.

A Espanya, deixar herència a les mascotes és una qüestió que ha generat preguntes després que el desembre del 2021 es modifiqués el Codi Civil: els animals passen de ser considerats coses a valorar-los com éssers vius dotats de sensibilitat. Llavors, és possible deixar l’herència a les mascotes al país? És una mica més complicat que en altres països, però hi ha diverses alternatives. «No se’ls pot deixar directament perquè no tenen capacitat legal ni jurídica ni són objecte de dret», explica Lola García, advocada del despatx Derecho & Animales. El que sí que és possible és anotar al testament qui és la persona que quedarà encarregada de la mascota després de morir i cedir-li part de l’herència. Però amb la condició que tingui cura de la mascota. «A Espanya no hi ha gaire tradició d’incloure els animals als testaments, i està molt relacionat amb el fet que fins fa poc es consideraven coses», afegeix García.

La persona que queda a càrrec de l’animal només rebrà els diners si n’assumeix realment l’atenció. «Es pot nomenar un marmessor que s’asseguri del compliment, com un veterinari de confiança. Llavors, el lògic és que les quantitats s’estableixin de manera periòdica fins a la mort de l’animal», explica Vela.

Es tracta d’éssers vius que no tenen veu ni vot. Els especialistes insten que, per això, el millor és preguntar a l’hereu si està d’acord amb la responsabilitat. I és que, des que una persona mor fins que s’accepta l’herència, poden passar mesos. «Per primera vegada es recull al Codi Civil què passa amb l’animal quan no hi ha testament. Fins ara estaven molt desprotegits, però ara, si cap hereu s’hi ofereix, se’n fa càrrec l’Administració», segons els experts.

«Als EUA i als països més avançats en aquestes qüestions tenen més experiència, però en cap país pot heretar directament l’animal. Són titulars i simplificacions de qüestions més tècniques», explica María González, especialitzada en dret i animals.