El sector industrial a Espanya segueix augmentant les seves produccions malgrat la seva exposició especial a l’encariment de l’energia i la difícil provisió de determinades matèries primeres. I és que les empreses estan invertint pensant a mitjà termini malgrat les males previsions a partir de finals d’any i el 2023. No obstant, les dades publicades dimecres per Eurostat referents al mes d’agost també revelen que les factories espanyoles incrementen la seva activitat a la meitat de ritme que la mitjana de la Unió Europea. Una diferència que a més a més aprofundeix en la bretxa entre els números nacionals i els del club dels Vint-i-set, ja que si actualment la indústria espanyola ja produeix un 1,1% més que abans de la covid, l’europea produeix un 3% més.

A l’espera del que passi en la recta final d’any i de si Vladímir Putin aconsegueix imposar un racionament energètic a l’est d’Europa, de moment les factories europees estan funcionant a rendiment creixent. L’aturada de la pandèmia està superada i són una minoria els estats que produeixen menys que el 2019 (sis de 27). I dins de la majoria que ja ha deixat enrere la covid​i més aviat pateix els colls d’ampolla generats durant el mateix, hi ha països amb xifres clarament expansives, com Irlanda, que produeix el 39,8% més que fa tres anys, Dinamarca (+24,2%) o Bulgària (+21,4%).

A la fase actual, l’augment de produccions s’explica per un reforç de les divisions de béns de capital -és a dir, maquinària, immobles o instal·lacions- i béns de consum durador. El que històricament s’ha associat com una reacció de les economies de cara a apostar per bonances a mitjà termini i que rebaixarien el temor a una frenada o recessió immediata. Una previsió que contrasta amb les estimacions publicades aquesta mateixa setmana per l’FMI, en què alerta que «el pitjor encara ha d’arribar» i de l’empitjorament de la crisi energètica a Europa.

Sorpresa dels analistes

I és que les dades del mes d’agost publicades dimecres per Eurostat han sorprès part dels analistes. Segons els economistes enquestats per Reuters, les dades les esperaven amb un augment molt més modest, del 0,6% respecte del mes anterior i de l’1,2% en termes interanuals, després que la producció caigués al juliol. Finalment, l’estadística ha ofert un increment de l’1,5% intermensual per a la zona de l’euro i del 2,5% interanual, és a dir, el doble del que calculaven aquests analistes.