La bretxa de gènere al món digital és un greu problema a Espanya. Els homes que treballen en professions digitals tripliquen les dones que s’hi dediquen: 875.000 homes davant de 295.000 dones. Si no augmenta el ritme d’incorporació de les dones a aquest sector, es trigarà més de tres dècades a tancar aquesta bretxa i no es podrà satisfer la demanda del mercat digital.
Aquesta desigualtat en un camp tan essencial per al desenvolupament de l’economia es traduirà en un dèficit de més d’un milió de professionals d’aquí al 2053 i en un cost d’oportunitat de més de 71.000 milions d’euros només aquest any, segons un estudi elaborat per Closing Gap i Analistes Financers Internacionals (AFI).
L’informe «El cost d’oportunitat de la bretxa de gènere a les professions digitals», divulgat aquesta setmana, incideix en les desigualtats de gènere que es dóna a les professions digitals. La més evident és que només el 25% d’aquests llocs són ocupats per dones (un percentatge encara menor en camps com la ciberseguretat, la intel·ligència artificial, el blockchain o el desenvolupament de videojocs).
Entre el 2019 i el 2021, el ritme d’incorporació a aquestes disciplines ha crescut fins al 5,6%, davant del 2,1% dels homes, però són xifres encara insuficients que, si es mantenen, ens portaran a un escenari de desigualtat fins al 2053 .
Per què les dones no es dediquen a les professions digitals, quan la seva ocupabilitat és 7 punts superior a la de les professions no digitals i és una ocupació més resilient a les crisis? L’estudi de Closing Gap apunta diversos aspectes.
Les causes fonamentals de les desigualtats de gènere procedeixen de la manca de coresponsabilitat en les cures, els estereotips de gènere que condicionen les percepcions, expectatives i presa de decisions d’homes i dones en la seva etapa educativa i professional i l’absència de dones referents en aquest àmbit.
Elles orienten menys els estudis a aquestes professions. A partir de l’educació postobligatòria ells són majoria a les aules d’estudis digitals: es veu clarament a la FP relativa a aquest àmbit, on només constitueixen el 22% de l’alumnat (menys del 9% en el grau mitjà) i també a la universitat, on per cada home que estudia aquestes disciplines només hi ha 0,54 dones.
Manquen referents i líders tecnològiques i digitals per animar i motivar nenes i joves, que no tenen a qui imitar. Per començar, només una de cada cinc professors són dones i una de cada quatre persones són personal docent investigador. Si es mira les prefectures, d’entre les cent empreses tecnològiques més importants segons estableix la revista Forbes, només hi ha una consellera delegada.
L’estudi destaca que les treballadores que sí que arriben a aquestes professions tenen pitjors condicions laborals: més temporalitat que ells (17,9% davant 12,1%) i més taxa de parcialitat (6,8% davant 2,1% per als homes).
Per altra banda, el capital invertit a les empreses innovadores va majoritàriament a equips d’homes: només el 3% del capital invertit en «start-ups» va ser per a empreses fundades exclusivament per dones, en contrast amb el 84% rebut per equips homes i el 13% pels mixtos.
Necessitat de professionals
L’estudi de Closing Gap explica que la bretxa de gènere a les professions digitals agreujarà una altra bretxa, la de la disponibilitat de professionals per a aquestes disciplines. El 2053 es necessitaran gairebé 3 milions de persones a Espanya i si només es creen 142.000 llocs de treball anuals, com passa, faltaran 1,1 milions d’empleats.
«Únicament amb la incorporació massiva de dones a les professions digitals serem capaços de donar resposta a la demanda enorme de professionals que sabem que es donarà en el futur. (...) Estem disposats a renunciar com a societat a ser capaços d’aprofitar tot el talent femení, a promoure la generació d’aquest talent en les dones més joves?», es va preguntar la coordinadora de l’estudi, Verónica López.
Si Espanya no aconsegueix incloure les dones al món digital, no serà capaç de donar resposta a la ingent demanda de professions digitals dels propers anys.
