«Cal mirar els interessos de les minories i intentar solucionar-los, el que no ens pot passar és que aquests condicionin els interessos generals». Per al president de la patronal de la petita i mitjana empresa catalana Pimec, Antoni Cañete, al debat sobre l'ampliació d'aeroport li va faltar dimensió. Primer perquè hauria d'haver inclòs molt més els agents socials i econòmics representatius de la societat civil. Segon, perquè es va oblidar de mirar més enllà de Barcelona, en concret, cap a Girona, Reus i Lleida. Just això reclama ara aquest portaveu empresarial de cara a la reobertura del debat, una segona volta que, al seu parer, insta que comenci aviat.
No només Pimec, també l'associació d'empreses relacionades amb el transport de mercaderies per via aèria Aircargo Club, la Cambra de Comerç de Barcelona, la unió d'empreses El Prat Empresarial i fins i tot un naturalista i ornitòleg partidari de l'ampliació estan a favor d'aquesta reactivació. Així ho van manifestar diversos dels seus representants en un acte organitzat per Aircargo i 'El Periódico', del mateix que 'Regió7'.
«L'objectiu d'aquesta trobada és tornar a obrir el debat», va introduir el president d'Aircargo, Ricardo Bagen, davant una sala plena d'empresaris del seu sector. Sobretot, va afegir, perquè quan l'acord entre Generalitat i Govern espanyol va saltar pels aires i es va tancar la porta a tota possibilitat d'ampliació en un futur pròxim, a la junta d'aquesta associació li van quedar molts dubtes per resoldre. Entre aquests, saber com es continuarà debatent la qüestió.
Com a resposta temporal, hi ha la voluntat manifestada pels experts que van participar en la taula rodona. «En aquests pocs anys que queden [fins que es comenci a executar, entorn del 2027, el següent paquet d'inversions] hauríem de treballar per analitzar, de forma assossegada i sobre una base 100% tècnica, les opcions sobre la taula», va proposar la directora del Gabinet d'Estudis d'Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Alicia Casart.
Encara que abans, va afegir, caldria treballar per donar una resposta d'altura al requeriment europeu que advertia que l'ampliació del Prat no podia perjudicar de manera significativa la zona protegida. «Si no es dona una resposta sòlida i en condicions a Brussel·les, tot el que parlem aquí avui no tindrà cap finalitat», va advertir, malgrat admetre més tard que a ella li consta que ja s'hi treballa.
La llacuna de la discòrdia
Si s'ha de jutjar pel discurs del naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal, de fórmules, n'existeixen. Segons aquest expert, el perimetratge fa anys de la Ricarda ( la llacuna de la discòrdia) n'ha fet un espai natural «ecològicament molt per sota del que podria ser». «És una zona molt empobrida», assegura Sargatal, que explica que ajudaria més els ocells que hi paren a descansar en les seves migracions crear una àrea nova més adequada a les seves necessitats. «Això podria millorar moltíssim la receptivitat del Llobregat com a zona per als ocells», advoca.
De totes maneres, els portaveus van coincidir a assenyalar que amb l'ampliació de l'aeroport de Barcelona no n' hi ha prou. Sobretot perquè, tal com va indicar el president del Prat Empresarial, Jordi Morera, el municipi té 30 quilòmetres quadrats, i l'aeroport ja n'ocupa un terç.
«Si volem ser un aeroport gran en tenim l'oportunitat, perquè tenim tres aeroports a prop i dos ports», va plantejar, i hi va afegir un futur corredor mediterrani. «Mirarem una mica la perspectiva d'aprofitar el territori», va insistir Morera, que suma la «quantitat de càrrega que es podria transportar» al potencial increment de passatgers, i que es confessa més partidari d'aquesta opció que de l'ampliació de la infraestructura de Barcelona.
«Quan parlem d'una àrea aeroportuària ho hem de fer amb visió de país», va coincidir Cañete, que va assenyalar directament els aeroports de Girona, Reus i Lleida. «Cal sortir del debat de la Ricarda i posar la pilota en terra», va sentenciar. «Encara es pot recuperar el temps perdut si es treballa bé», va encoratjar Casart.
