L’educació al llarg de la història ha estat un dels pilars que els estats i les religions han volgut controlar per manipular la societat cap als seus propis interessos. Ometen certa informació en els llibres de text, o expliquen la història des del vessant que ha interessat en funció de si érem vencedors o vençuts en una guerra.
Com a pares i mares tenim també un paper fonamental en com relatem la història, en com parlem del paper que homes i dones han tingut al llarg de la història en els diferents vessants, científic, cultural, etc... Sovint ens expressem de manera clarament discriminatòria vers els homes o les dones simplement per un fet cultural i après. Quan citem els autors dels llibres o les pel·lícules, quins referents els donem? Quan parlem de les grans gestes de la història, quin paper hi tenen les dones? Perquè segur que no ens ho van ensenyar a l’escola i per tant no ho sabem ni nosaltres, i per tant continuem explicant una història esbiaixada. Quan parlem de temes mèdics o biològics, ho fem destacant les diferències que hi ha entre els homes i les dones? Fem mofa del dolors de regla o de l’estat d’ànim de les dones quan tenen la regla? Parlem de la menstruació amb els nostres fills i filles? Quan veiem jugar noies a futbol, què diem? Quan veiem un noi fent ball, què diem? Descrivim les necessitats o comportaments de dones i homes en comparació del model ideal masculí?
També els homes i nens que no s’identifiquen amb aquests rols o escenaris que s’expliquen com a universals estan patint una desigualtat en sentir-se fora de la realitat explicada com a «vàlida o correcta». Cal explicar la història, els fets ocorreguts, tenint en compte aquests elements de discriminació i invisibilització, per ajudar els infants a entendre la realitat que viuen sense estereotips limitadors.
Cal explicar que el fet que les dones o els homes no estiguin representats en certes professions o estudis té una arrel històrica amb trets discriminatoris. Que no té res a veure amb les seves capacitats pel fet de ser homes o dones. Sinó que els poders fàctics de cada moment, estat, creences religioses, van atorgar-los rols i els en van prohibir d’altres i encara n’arrosseguem les conseqüències. Perquè ara ens pot semblar increïble que les dones no poguéssim votar fa poc anys enrere. Però jutjar els nostres avantpassats no ens permet veure que ara estem sent responsables de desigualtats que en el futur resultaran igual d’increïbles per a d’altres. Podem accelerar els processos de canvi si comencem nosaltres, a casa amb els nostres fills i filles. Podem canviar la història si tenim voluntat d’aprendre-la sense acceptar el que ens van explicar com a vàlid. Podeu investigar junts en família per descobrir-la?
