16 de juny de 2020
16.06.2020
Regió7
RETALLS D'EDUCACIÓ

No ens jutgem

Quin record voldràs tenir d'aquests mesos d'aquí a 10 anys? I quin record voldràs que en tinguin els teus fills?

16.06.2020 | 14:02
Un pare ajudant el seu fill a fer els deures

Ja fa dies que fem de mestres dels nostres fills i filles, alguns hi hem agafat el gust i tot i estem molt motivats, quasi sempre, busquem propostes que els puguin fer més divertits alguns aprenentatges. Estem al seu costat, quan el teletreball ens ho permet, fent les feines que ens envien de l'escola. D'altres ho fan perquè toca, perquè els nens i les nenes més petits de 12 anys necessiten que algú els ajudi a fer les propostes que envien de l'escola, és un fet. Hi ha pares i mares que estan fastiguejats, no els agrada fer de mestres, no els interessa el que envien de l'escola i sovint no ho entenen i no tenen ganes de posar-se a estudiar una altra vegada, per poder explicar als seus fills el que ni ells mateixos entenen. Les realitats són tan diferents, les circumstàncies familiars, laborals, de salut, econòmiques, d'interessos individuals, fan que cadascú s'ho agafi de manera ben diferent, i està bé.

No ens jutgem, si som de les que hem tirat la tovallola i no pensem tenir una lluita cada dia amb el nostre fill perquè faci el que li envien de l'escola. No ens jutgem si som de les que ho fem de mala gana, per cobrir l'expedient i, és clar, al nostre fill o filla tampoc li transmetem gaire motivació. No ens jutgem si acabem permetent més hores de tauleta, mòbil o tele del que ens agradaria, però no sabem com fer-ho d'una altra manera, o sí, però estem esgotats i no tenim ni ganes d'intentar-ho. No jutgem tampoc els altres pares i mares, ni els que s'hi estan posant amb ganes als que han dimitit de mestres, ni a l'inrevés tampoc. És molt millor per als teus fills i filles tenir un pare o una mare que estiguin bé, tenir un clima familiar tranquil i amorós, que tot el contrari. Fes el que puguis, accepta les teves limitacions i reconcilia't amb tu mateixa, deixa de pensar en tot el que creus que hauries de fer i no fas i centra't en el que sí que pots fer. Si és veure la tele amb ells, o posar una rentadora plegats, està bé. Si és sortir a donar un vol, xerrar, o jugar a la play junts, també està bé. El nostre món s'ha capgirat i és important que trobem el nostre lloc en aquesta nova situació. Un lloc que encaixi amb el que som i el que volem i podem fer, i que en parlem amb els nostres fills i filles, que siguem honestos amb nosaltres i amb ells. No ens preocupem si els nostres fills i filles no estan fent res del que ens envien de l'escola, el que ens quedarà passat un temps no serà el record del que van deixar d'aprendre. Serà el que vam viure, el que vam compartir plegats, serà el record d'uns mesos diferents, en els quals vam poder conviure de manera plàcida, o els d'una guerra diària perquè ningú estava en el lloc que volia. Si aquesta situació t'incomoda, si amb tot el que dius i fas el missatge és: estic comptant les hores perquè obrin les escoles i perdre't de vista, o estic gaudint d'estar amb tu, no fent gran cosa, però estem bé junts. Quin record voldràs tenir d'aquests mesos d'aquí a 10 anys? I quin record voldràs que en tinguin els teus fills?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
activitats amb nens

Plans per fer en família

Passa un cap de setmana o unes vacances en família perfectes!