Gossos contra el ‘bullying’

Avalada per l’evidència científica, la teràpia amb animals pot ajudar les víctimes de bullying, un infern que pateixen el 6,2% dels estudiants de primària i ESO, segons un estudi universitari. Tenir un gos propi o assistir a teràpia amb animals no és una vareta màgica, no fa que l’assetjament escolar desaparegui. Però funciona. Per què?

"L’animal de companyia és un enriquiment de la xarxa social. Pot ajudar la víctima a tirar endavant i que, per exemple, s’atreveixi a denunciar o a explicar a altres persones el que està passant. En altres casos, la víctima pot establir noves relacions personals al conèixer una altra gent que també té mascotes", explica Jaume Fatjó, veterinari, etòleg i professor universitari.

L’animal de companyia té unes característiques úniques, especialment útils en el cas de situacions complicades que tenen a veure amb la salut mental infantojuvenil, com l’assetjament escolar, un greu problema que converteix la víctima en una persona aïllada, fràgil i vulnerable.

"Mai em falla"

Una d’aquestes característiques és la seva absoluta disponibilitat. "Sempre hi és quan el necessito" i "mai em falla" són dues frases que sentim sempre dir a les víctimes", explica Fatjó, professor del Departament de Psquiatria i Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on dirigeix la càtedra Fundació Affinity d’Animals i Salut.

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Els adolescents que pateixen assetjament escolar solen sentir vergonya i no es desfoguen amb ningú, tampoc amb els seus pares, a qui no volen preocupar. Els testimonis tampoc solen obrir la boca. La llei del silenci, de fet, és una de les barreres més importants a l’hora de lluitar contra el bullying, tot i que el primer estudi oficial sobre l’assetjament a les aules a Espanya, realitzat l’any passat per investigadors de la Universitat d’Alcalá de Henares (Madrid), va revelar que les coses estan canviant una mica. Davant una situació d’assetjament, dos de cada tres alumnes de primària (65,8%) que no són víctimes però sí que són testimonis dels fets no es queden callats sinó que comuniquen el que està passant. La majoria (30,9%) l’hi comenta a un docent mentre que un 20% ho diu a la seva família i un 14,8% a un company.

"Si una víctima no ho explica a ningú més que al seu gos, aquest es converteix en el seu únic confident, una cosa bàsica ja que explicar el patiment és fonamental des del punt de vista de la psicologia", aclareix el veterinari. Tenir un gos també brinda la possibilitat de dur a terme altres activitats importants per a les víctimes, com ara jugar o fer passejos. "Una altra característica és el contacte físic amb l’animal, una cosa que disminueix l’estrès. És una mena de relaxant natural", afegeix el professor universitari, que remarca que els nens i nenes assetjats poden reforçar l’autoestima al sentir-se cuidadors dels seus animals.

La teràpia amb animals no sempre implica viure amb un gos propi sinó que inclou els gossos que han estat específicament entrenats per a la teràpia. "Un dels nostres programes consisteix a fer que un grup de terapeutes visiten un centre escolar acompanyats de gossos de teràpia i aprofiten aquesta dinàmica per tractar aspectes que tenen a veure amb el bullying. Per exemple, el respecte a la diferència, el tracte amable i la cooperació", explica el responsable de la càtedra universitària d’Animals i Salut, que també té un altre projecte de teràpia animal per a pacients ingressats a l’uci de l’Hospital del Mar.

Subscriu-te per seguir llegint