El dia 8 de la campanya és l'equador de la cursa electoral. Un primer tram que ha estat marcat per la irrupció dels polítics presos; la incertesa sobre els pactes electorals en un escenari de fragmentació i vetos creuats; i una treva inicial entre JxCat i ERC cada vegada més esvaïda. Els últims compassos de les declaracions creuades entre els candidats han estat protagonitzats per la situació d'imputada de Laura Borràs. Un tema que ha fet saltar espurnes entre JxCat i ERC i que ha provocat que la CUP rectifiqués la seva candidata. Primer, Dolors Sabater, va dir que la seva llista no investiria Borràs si continuava imputada. Per la seva banda, el PSC fa una campanya de caràcter presidencialista mantenint la confiança en 'l'efecte Illa'.
Amb la sortida dels presos en tercer grau el primer dia de campanya, ERC i JxCat espremen la seva participació als actes, sent conscients que pot tenir data de caducitat. I és que es dona per fet que la fiscalia recorrerà i hi ha la incògnita de si una possible suspensió del tercer grau pot arribar abans del 14-F. Els republicans busquen un 'efecte Junqueras' per desempatar els ajustats resultats que preveuen les enquestes. Els exconsellers condemnats Raül Romeva i Dolors Bassa, i l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, també han agafat un paper destacat en els últims dies. Per la seva banda, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull també s'han incorporat a la campanya de JxCat tot i que els tres no participen cada dia en els actes.
Després de la primera setmana de campanya, l'amenaça de bloqueig plana sobre l'escenari post-14. I és que s'augura un Parlament fragmentat i es mantenen els vetos creuats. El Govern que a priori semblaria més fàcil seria que JxCat i ERC sumessin un mínim de 68 diputats, que estableix la majoria absoluta. Els dos socis de l'actual govern semblen condemnats a entendre's després del 14-F però cap dels dos partits dona un sí definitiu d'entrada a investir l'altre candidat si guanya les eleccions. En cas que no sumin la majoria absoluta, s'obre el debat pel que fa al paper que jugarà la CUP en la governabilitat.
I és difícil preveure com acabarà tenint en compte que els anticapitalistes ja han amonestat la seva candidata per deixar la porta massa oberta a entrar a un govern. Un altra de les incògnites és si el PDeCAT obté representació i pot ser la "clau" de la governabilitat en comptes de la CUP, tal com aspira a fer la candidatura d'Àngels Chacón. El PDeCAT ja ha deixat clar que no investirà ni un "president del 155" ni un govern amb la CUP.
Si el candidat del PSC, Salvador Illa, guanya les eleccions del 14-F, s'enceta un altre debat en el bloc no independentista. Els socialistes volen un govern amb els comuns encara que sigui en minoria. Però els resultats podrien fer insuficient aquesta suma i haver de buscar més suports en altres partits. PSC i ERC es veten mútuament, així doncs, els socialistes haurien de mirar cap a Cs. El PPC ja ha vetat Illa i ha dit que només acceptaria donar suport a un altre "constitucionalista de consens". Mentre que Vox també ha rebutjat el cap de llista del PSC en considerar-lo "soci del colpisme" i s'obren a fer un govern amb Cs i PPC.
Adéu a la treva inicial JxCat-ERC
JxCat i ERC van iniciar la campanya amb una mena de treva entre els dos socis de govern que s'ha anat esvaint a mesura que han anat passant els dies. El cap de llista dels republicans, Pere Aragonès, centra gairebé tots els seus missatges en disparar contra el PSC i Salvador Illa, a qui anomena la "nova Arrimadas del 2021". Però el líder del partit, Oriol Junqueras, s'ha reservat el paper de respondre els dards de JxCat. En les últimes hores la tensió entre els dos partits ha augmentat després que Junqueras hagi dit que si Borràs fos d'ERC hauria d'haver renunciat a ser candidata pel fet d'estar imputada per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Posteriorment, Borràs ha molestat ERC en dir que Junqueras està condemnat per corrupció, en referència a l'1-O. Unes paraules que han provocat que els republicans hagin demanat una rectificació i una disculpa. Els dos socis també s'han enganxat en discutir sobre qui és la copia i qui és l'original.
Per emfatitzar que a les eleccions es decideix entre ERC i PSC, Aragonès ha proposat un cara a cara amb el candidat dels socialistes. Illa però veu molt difícil que s'acabi produint aquest format perquè les altres candidatures també hi voldrien participar. De fet, Borràs ja ha proposat un "trio". Per la seva banda, Illa protagonitza una campanya presidencialista sense entrar massa en el cos a cos amb altres candidats. I ja ha avançat el nom de dues persones claus que formarien part del seu govern si és escollit president de la Generalitat. Maurici Lucena com a vicepresident econòmic i la metgessa Olga Pané com a consellera de Salut.
Cs està fent una campanya centrada en explicar les seves propostes i en alertar d'un nou tripartit d'esquerres. Destaca el polèmic vídeo electoral del partit comparant l'assalt al Capitoli dels Estats Units amb les protestes independentistes. Concretament, comparant els discursos de l'expresident Donald Trump amb els dels expresidents Carles Puigdemont i Quim Torra, i de l'exlíder de l'ANC Jordi Sánchez.
Per la seva banda, els comuns segueixen insistint en la necessitat d'un govern progressista i d'esquerres amb el PSC i ERC. I és que la candidatura de Jéssica Albiach prefereix un "govern fort" amb ERC a dins, que no pas un executiu en minoria de PSC i comuns.La CUP qüestiona Sabater
La CUP ja és una organització assembleària amb molts matisos interns. Una situació que es veu agreujada quan la cap de la llista no prové de dins de l'organització. Dolors Sabater va dir en un primer moment que la llista de la CUP i Guanyem no investirà Borràs si aquesta continua imputada. Poc després, els anticapitalistes van haver de sortir a corregir la candidata i dir que decidiran si entren en un govern en funció del projecte i no de les persones. Una situació que ja es va donar just abans de començar la campanya quan el Consell Polític de la CUP va posar en dubte el personalisme de Sabater i que la candidata hagi deixat la porta massa oberta a entrar en un govern. En les últimes hores la candidata ha defensat públicament que la seva llista no pactarà un govern si és per continuar fent el que s'ha fet aquesta última legislatura. I afegeix que posen el projecte per sobre de personalismes.Enquestes contraposades del CEO i el CIS en plena campanya
El primer dia de campanya, el 29 de gener, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), va fer pública una enquesta en què ERC guanyava les eleccions amb 34-35 diputats frec a frec amb JxCat (32-34). Situava el PSC en tercera posició amb 26-29 escons seguit de Cs (12-13), PPC (9), CUP (8), comuns (6-8) i Vox (5-6).
En canvi, l'última enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), feta pública aquest dijous, situa el PSC (23,7% dels vots) com a primera força per davant d'ERC (19,9%) i JxCat (14,6%), que retalla diferències. En intenció de vot, els comuns (8,9%) serien quarts, Cs (7,9%) cinquè seguit de la CUP (6,8%) i Vox (6,9%), que superaria el PPC (5,8%). Aquesta vegada el CIS no ha donat una prospecció en escons.
