30 de abril de 2019
30.04.2019

«En el tema del conflicte català, anem pel camí de la solució i es resoldrà amb diàleg»

Tortolero defensa la figura de Sánchez i referma que les solucions seran dins del marc legal

30.04.2019 | 00:06
Èlia Tortolero entre els aparells del parc infantil Catalunya, a Sant Joan de Vilatorrada

Mestra de primària a Cardona, durant anys directora d'escola bressol a Solsona, i des de diumenge la primera senadora socialista de la Catalunya Central

La nova senadora pel PSC al Bages, Èlia Tortolero, s'havia presentat un cop a la llista del Congrés que liderava Carme Chacón i un altre amb la que liderava Meritxell Batet, però no havia sortit electa en cap de les dues ocasions. De fa temps és el jove valor del PSC de la Catalunya Central. Ara té 31 anys i un projecte professional com a mestra de primària, que haurà de deixar aparcat. La feina, les oposicions que volia fer, el doctorat que tenia començat, quedaran en un estat de repòs fins que la política de Sant Joan de Vilatorrada vegi com combina els nous compromisos al Senat i els que pugui tenir d'aquí a un mes encara no a l'Ajuntament del seu poble, on és cap de llista dels socialistes.

Explica als seus que encara no s'ho creu, que sigui senadora. Però anava de número 2. Sabia que les possibilitats hi eren.

Sí, encara estic una mica al núvol. La possibilitat hi era, però jo fa dies que vaig deixar de mirar les enquestes. Teníem tanta feina entre estatals i municipals, que els dies van passar molt de presa. Jo ja havia anat dues vegades a les llistes del Congrés i no havia sortit i sabia que era molt difícil. No vaig voler pensar que ara seria senadora segur. Fins i tot diumenge al vespre, amb la gent del PSC de Sant Joan que em deien que ho seria, jo els demanava prudència fins a la confirmació.

I ara ja sap quina és la feina que l'espera al Senat? Vostè és cap de llista de Sant Joan a les municipals, continua en aquesta batalla també?

De Madrid no en sabem res. Ara ni puc ni vull fer-me enrere en el tema de la candidatura de Sant Joan. Quan des de la direcció del PSC em van plantejar de ser a la llista del Senat ja em van dir que hi havia molts senadors que són regidors i alcaldes. Nosaltres ho veiem com un fet positiu per a Sant Joan. Que pugui ser alcaldessa algú que també és senadora vol dir que pot fer molta feina pel seu ter-ritori, per Sant Joan, en aquest cas.

A Sant Joan són tres regidors. Després dels resultats de diumenge, esperen que es pugui produir un creixement substancial?

Si tenim en compte el que va passar diumenge, sí. Nosaltres fa anys que obtenim 800-900 vots i ahir en vam treure 1.549. Són molts vots.

I aquests 1.549 vots li sembla que li seran fidels a les municipals?

Són eleccions diferents, no hi ha els mateixos partits. En el cas nostre, per exemple, un exregidor es presenta per Demòcrates. Però encarem el futur amb més força. Per a nosaltres és important haver recuperat el primer lloc a les votacions del sector Llobet, on feia uns anys que no guanyàvem. Fins ara ens venia el vent en contra i ara ens ve a favor.

No és el mateix, efectivament, i tot i que viu un moment d'eufòria pel resultat del PSC i del Senat, li convindrà remar si vol recuperar terreny.

A nosaltres a partir d'avui ens comença la campanya. Tenim un mes de molta feina, tot i que ja havíem avançat coses.

Com s'ho explica, vostè, que qui acaba de guanyar unes eleccions a l'Estat espanyol fa un dies estigués més que qüestionat al seu propi partit?

És molt fort. A Catalunya, per a la majoria, el nostre líder era Pedro Sánchez. Per a ell ha estat un camí llarg, però és un home que ha fet història dins del Partit Socialista. Amb moltes coses en contra i les dificultats que ha tingut, va gua-nyar primer el lloc de primer secretari, va deixar l'escó i va continuar fins al final. I ara es presenta a unes eleccions i les ha guanyat.

Al PSC, la jugada li ha sortit cara, per la seva fidelitat a Sánchez.

Sí, sí. I tant. Però també tinc companys que no, i no passa res. Jo he estat des del primer moment entre els que vam fer suporta al Pedro [Sánchez], però dels que no ho van fer en un primer moment també n'hi ha que ara li donen suport.

I què ens pot donar Pedro Sánchez, què se'n pot esperar?

Crec que en els darrers deu mesos ha demostrat que està disposat a fer polítiques d'esquerres. Ahir es va veure el resultat d'aquestes polítiques. Ahir el mapa va quedar vermell del tot. Jo crec que, a més a més, ha fet molt bona feina a Catalunya, amb la seva posició de diàleg i de no voler enfrontar-se.

Li sembla que hi ha una situació per fer un diàleg més a fons sobre Catalunya?

Jo crec que sí, que amb Pedro Sánchez sí.

I per l'altra part, hi veu receptivitat?

Diria que sí. Li puc dir que dialoguen. Els consellers han anat molt més a Madrid del que expliquen. S'han fet moltes més reunions del que s'ha vist i hi ha molt diàleg al darrere. Fins i tot amb polítics de la comarca, al voltant dels fets de l'1-O tenia una posició més tensa, et miraven malament o de manera estranya, i, en canvi, ara, la relació ha canviat moltíssim.

Hi veu solució, en el cas català o en el conflicte català?

Digui'n el nom que vulgui. Jo crec que anem pel camí de la solució i que es resoldrà amb diàleg.

Amb diàleg i un referèndum acordat...

Amb diàleg i sense sortir del marc legal.

Aquestes eleccions reforcen el camí del diàleg que vostè diu?

Els resultats el reforcen, sí. Els socialistes sempre hem dit que calia diàleg per resoldre totes les solucions que es plantegin. És veritat que el que ha passat a Catalunya és extraordinari, però cal diàleg. Ho hem fet sempre.

El diàleg és possible si Esquer-ra, com diuen alguns analistes, manté l'objectiu de la independència però sense un calendari fixat?

Fa temps que crec que ERC és menys independentista del que demostra de cara enfora.

En l'àmbit de la Catalunya Central, que Tortolero sigui senadora què suposa? Què creu que hi pot aportar?

Jo avui deia al meu grup de la Catalunya Central: felicitem-nos tots pels resultats. A Súria hem quedat com a primera força, al Pont de Vilomara, també. Per tant, primer felicitats. I després que la triada soc jo, però en tant que representant de la meva gent, del meu territori, disposada a fer feina de base i a fer feina al carrer. De fer socialisme.

Al Senat el PSOE té majoria absoluta, per tant, senadora en una bassa d'oli.

I tant, senadora en una majoria i de l'equip de govern.

El combat polític serà més fàcil.

Segur que sí.

Vostè hi va pensant, que podrà fer feina en algun àmbit concret? En l'ensenyament, que és la seva professió?

Nosaltres anem a Madrid per ser representants del territori. Hem de fer molta feina en aquest sentit. Hem passat uns anys en què el PSC no ho ha tingut fàcil a la Catalunya Central. Els resultats d'aquest diumenge ens donen molta força per treballar i jo vull poder treballar molt per les nostres terres.

Vostè serà la primera senadora socialista de la Catalunya Central en l'etapa democràtica. Però sí que hi ha hagut diputats. Ha parlar amb ells?

Sí que hi hem tingut diputats, Joan Canongia, Jordi Marsal i Ramon Vancell, que és de Sant Joan. Ara la seva filla, Montse Vancell, és al número 8 de la llista municipal. Ahir no vaig veure els que han estat diputats, però Joan Canongia, amb qui tinc molt contacte, em va felicitar. A Ramon Vancell el vaig veure abans. Està a la residència i va amb cadira de rodes, però va ser emocionant veure'l venir a votar.

En què pensa que pot ser més útil per al seu partit al Senat?

En el meu món professional de l'ensenyament, en la cultura, en el món de la dona, en l'esport... Són algunes de les tasques que he anat portant. Vaig ser consellera d'Esports. I a l'Ajuntament porto la comissió d'Economia.

En el terreny personal, tot i que vostè em digui que encara no s'ho acaba de creure, amb el resultat d'ahir li canvia tot.

Ahir companys meus em deien: «Pensa en la gent que tindràs al costat». Manel Cruz, que és catedràtic de Filosofia, o el president José Montilla. Jo recordo un míting quan era petita que va venir Montilla a la sala Gallifa i em vaig colar per escoltar-la, i vaig quedar bocabadada. I que ara compartim grup... Tinc quatre anys per aprendre'n molt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook