17 de maig de 2019
17.05.2019

Habitatge i feina, la clau per tornar a créixer a Sallent

La pèrdua de població al municipi en l'última dècada impulsa els partits a plantejar en aquest mandat noves polítiques

17.05.2019 | 00:26
Simulació de la residència en el seu projecte inicial que s'ha de refer

Amb la reforma del pont vell, la millora de l'accés a la Rampinya, o el procés d'obertura al riu, Sallent va superant la transformació urbanística que tenia pendent, i enfoca la mirada cap a l'habitatge, l'ocupació i la necessitat de nous serveis i equipaments. L'objectiu és retornar a Sallent l'atractiu que tenia com a poble i revertir la pèrdua de població de l'última dècada.

Aquests serien, a grans trets, els reptes que d'una manera o altra i amb les seves diferències, plantegen per al proper mandat els partits que concorren a les eleccions del 26 de maig. Aquesta vegada en són tres, menys que mai, en bona part per la influència que ha tingut en l'àmbit local l'evolució política nacional. Dels cinc partits que es van presentar el 2015, només CiU (transformada en PDeCAT i amb la marca de Junts per Sallent, Cabrianes i Cornet) i ERC es mantenen en essència, mentre que la nova formació Fem Poble Sallent integra membres de l'actual CUP. Junts Avancem per Sallent (JAPS), que el 2015 no va tenir representació, desapareix, i també ho fa l'històric PSC. La seva líder en aquest Ajuntament des del 2011 i única representant del partit durant l'actual mandat, Rosa Argelaguet, va deixar la militància fa uns mesos per discrepàncies amb l'actitud dels socialistes envers l'aplicació del 155 i l'entrada a la presó dels líders independentistes. El PSC ha donat suport els darrers vuit anys al govern de CiU encapçalat per David Saldoni, i ara Argelaguet és quarta a la llista de Junts per Sallent (JxS), sense que el PSC hagi trobat un equip alternatiu per presentar-se als comicis.

Dues cares noves vs Saldoni

Hi haurà menys candidatures però no menys competència a l'hora de repartir-se un pastís de tretze regidors en un consistori que serà clarament independentista, tenint en compte la ideologia dels partits que s'hi presenten, i on ningú no ha tingut majoria des del 1999.

La batalla és oberta, i els partits ja han començat a jugar les seves cartes. Junts per Catalunya revalida la confiança en el que ha estat alcalde els darrers vuit anys, David Saldoni, per mantenir la tradició convergent al poble, on el partit governa des del 1987 tret d'un parèntesi entre el 2003 i el 2007, en què Sallent va tenir d'alcaldessa la republicana i actual senadora Mirella Cortès.

L'actual oposició, en canvi, aposta per cares noves per mirar de trencar l'hegemonia convergent. ERC opta per Oriol Ribalta (que fa quatre anys anava de número 8 i substitueix a Pilar Sala, ara de 13), com a líder d'una candidatura molt renovada, que tan sols incorpora un dels seus actuals quatre regidors, Miquel Estruch (que va de número 3).

El mateix passa amb Fem Poble, que innova amb una fórmula de coalcaldia, un lideratge compartit entre Fina Soler i Guillem Cabra durant tot el mandat, per bé que oficialment l'encapçalaran la meitat cada un (ara Soler). Són dues cares noves respecte de l'actual CUP (Cabra era suplent), mentre que els dos actuals regidors no repetiran (Èlia Torrescasana tanca la llista i Albert Junyent ni tan sols hi figura).

Del Pla de Barris al d'habitatge

Sigui quin sigui el govern que s'acabi configurant, els partits coincideixen en la necessitat d'implementar polítiques que revifin Sallent i l'ajudin a recuperar la població perduda en l'última dècada i tornar a créixer. Facilitar l'accés a l'habitatge i fomentar l'ocupació aprofitant la situació geogràfica i la connexió dels seus polígons, són el punt de partida, i figuren entre els que més volen esprémer els partits els propers quatre anys.

En aquest mandat s'ha preparat el terreny urbanísticament, amb transformacions (no exemptes de polèmica i retards) en bona part vinculades a la Llei de Barris, prorrogada, i que ha aportat la injecció econòmica per desenvolupar-los (n'hi ha que encara estan en marxa). La reforma del pont vell, les millores a la carretera, l'accés a la Rampinya, o el nou espai cultural de la Fàbrica Vella (en aquest cas com a equipament) en són els principals exponents. Una transformació que encara no s'ha completat, però que va modernitzant urbanísticament el poble, tot i el gran escull encara pendent que suposa el barri de l'Estació. El desallotjament definitiu està en via de solució, però el repte del mandat és començar a transformar el barri en un espai verd, més enllà de les peculiaritats que proposi cada partit.

Amb l'urbanisme en segon pla, tot apunta que millorar l'accés a l'habitatge serà una opció preferent, amb una aposta comuna per crear un pla Local de l'Habitatge. Els partits no passen per alt la necessitat de fomentar la rehabilitació, de recuperar pisos buits i de facilitar el lloguer social, a banda de desenvolupar nous sectors com proposa JxS.

Habitatge per contenir la població, i feina per atreure'n de nova. La planificació de sòl que planteja JxS, l'ajut a la implementació d'empreses que destaca ERC o la promoció del treball cooperatiu que proposa Fent Poble són algunes fórmules que apareixen als programes, a banda dels plans de formació i treball.

Un altre camp de batalla, el dels serveis i equipaments, també figura entre els prioritaris. Davant de tot, hi ha la construcció de la nova residència (vegeu desglossat), però també destaca l'edifici d'oportunitats que proposa JxC, el nou espai polivalent que destaca ERC o la transformació en espai cultural que Fem Poble vol fer de Cal Sala.

La participació ciutadana, les polítiques socials o les inversions a Cabrianes i Cornet també figuren en la llarga llista de propostes que, amb matisos que els diferencien, tots els partits es marquen com a reptes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades