Tres quartes parts dels alcaldes i alcaldesses dels municipis de les nostres comarques volen perllongar el seu mandat els propers quatre anys. Circumstància, però, que queda en mans dels electors que participin a les eleccions municipals que tindran lloc aquest diumenge i, posteriorment (si no obtenen majoria absoluta), dels pactes de govern que es puguin establir entre partits. Tanmateix, la dada objectiva és que pràcticament el 75% dels batlles actuals concorren a aquestes comicis com a caps de llista de les seves respectives candidatures i, per tant, amb la intenció de revalidar el càrrec.

Amb xifres absolutes, dels 155 municipis que sumen el Bages, Moianès, Berguedà, Solsonès, Cerdanya, Anoia i Alt Urgell, hi ha 114 alcaldes i alcaldesses dels seus respectius ajuntaments que tornen a ser candidats.

La comarca on, percentualment, aquesta situació és més elevada és al Moianès, ja que tan sols en un dels deu municipis que el componen, Santa Maria d'Oló, el batlle actual, Enric Güell, no opta a la reelecció. Paradoxalment, aquest és l'únic consistori de la comarca que ja té garantit qui serà el nou alcalde, ja que únicament s'hi presenta una candidatura. Es tracta de la d'Oló Som Tots-ERC, que en aquesta ocasió encapçala (agafant el relleu de Güell) Xavier Baraut.

La segona comarca amb un nombre relatiu més elevat de batlles i batllesses que volen intentar repetir mandat és l'Anoia, ja que concorren com a candidats a les eleccions de diumenge 27 dels 33 que en aquests moments presideixen els seus consistoris (el 81,8%). Molt a prop hi ha l'Alt Urgell i el Solsonès, amb el 78% d'alcaldes disposats a reeditar el càrrec. Per contra, el Bages i el Solsonès són les dues demarcacions on n'hi ha més que han optat per no tornar a ser candidats, ja que, en tots dos casos, poden ser reelegits el 60%. Dit a l'inrevés, en aquestes dues demarcacions quatre de cada deu batlles renuncien a repetir.

L'acabament d'aquest mandat suposarà el final d'etapa d'alguns dels alcaldes més històrics, encapçalats pel d'Aguilar de Segarra, Valentí Riera, l'únic que queda a les nostres comarques que ha estat en el càrrec ininterrompudament des de les primeres eleccions democràtiques, del 1979 , o amb com a mínim sis mandats a les seves esquenes (vegeu desglossat). També hi ha casos, com el de Llorenç Ferrer a Navarcles, que tot i que acumular només 12 anys a l'alcaldia, el fet de no presentar-se a les properes eleccions en una posició de sortida (sí que va a la llista d'Ara Navarcles-AM, però tancant-la) farà que posi el punt final a una trajectòria de 32 anys en la política municipal, on ha estat tant al govern com a l'oposició.

En sentit oposat, també hi ha uns quants batlles que ja entrarien de ple dret en el qualificatiu d'històrics que no renuncien a seguir la seva trajectòria. Entre aquests que buscaran la reelecció, el més destacat al Bages és el de Castellgalí, el socialista Cristòfol Gimeno, que opta al seu sisè mandat consecutiu (és alcalde des del 1999). Al Berguedà n'hi ha amb una trajectòria encara més perllongada. És el cas de l'alcalde del poble més petit de Catalunya, Gisclareny. Joan Tor ja va ser alcalde al primer mandat democràtic (1979-1983). Després d'un parèntesi de 8 anys, ha estat en el càrrec de manera ininterrompuda des del 1991.

Pel que fa a les capitals comarcals, només hi ha un dels set alcaldes que no optarà a ser reelegit. Es tracta del batlle de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, a qui relleva Jordi Fàbrega a Junts per la Seu. Batalla en tanca la llista.