Sant Joan de Vilatorrada afronta les eleccions municipals del 26 de maig amb més candidatures que mai. Se'n presenten vuit, dues més que fa quatre anys, i que busquen un lloc en un consistori ja marcat per la fragmentació els dos darrers mandats (amb presència de sis partits en el primer, i de cinc en l'actual). Els resultats de diumenge ho diran, però tot indica que es podria mantenir una tònica similar, lluny de les majories absolutes aconseguides pel PSC de l'històric Ezequiel Martínez entre el 1995 i el 2007, i que, com ha passat els dos últims mandats, ara caldrà tornar a pactar.
El relleu de la llarga etapa de lideratge socialista que aquests vuit anys han agafat convergents i republicans en coalició, no ha tingut un camí tan plàcid, sobretot d'ençà de la renúncia de la regidora Xus Segura de les files convergents, que a final del 2017 va passar a no adscrita i deixava el govern en minoria (com havia tingut el mandat anterior).
L'oposició no n'ha fet bandera, però la feblesa dels dos socis en minoria s'ha notat per les dificultats de tirar endavant, per exemple, l'aprovació inicial del pressupost del 2018. Ara juguen una nova partida, fortament competitiva amb tres nous partits que entren en joc. S'aparta Plataforma per Catalunya (el 2015 ja no va obtenir representació), i entren Alternativa per Sant Joan, Podem i Ciutadans. Ho fan al costat de formacions ja consolidades que es presenten amb pocs canvis. Confien en l'estructura actual fins al punt que no hi ha cap relleu de lideratge i ben poques cares noves en les posicions del capdavant.
Poca renovació entre els clàssics
Sota el lideratge de l'actual alcalde, Gil Ariso, Junts per Sant Joan manté quatre dels sis regidors actuals, amb aspiracions, com a mínim, d'assolir aquest mateix nombre de representants, que és el que ha obtingut els dos darrers mandats i que li han permès governar com a força més votada. L'entesa amb ERC sembla bona, i s'haurà de veure si ara tornen a sumar per fer majoria. Els republicans situen en els tres primers llocs de la llista els seus tres actuals regidors, amb Ramon Planell al davant.
La llista de Compromís amb Sant Joan també manté als primers llocs tres dels quatre regidors actuals i el lideratge d'Albert Marañón, que ha exercit de cap de l'oposició; mentre que al PSC en repeteixen dos de tres, amb Èlia Tortolero de líder. Compromís, que el 2015 va sorgir de l'evolució d'ICV i en va millorar els resultats, confia a mantenir la tendència ascendent, i el PSC, que va patir una desfeta el 2011 amb la marxa d'alguns membres, entre ells Ezequiel Martínez, confia ara en les bones perspectives del partit més enllà de Sant Joan, i en la millora experimentada a les generals.
El PP és la candidatura més renovada entre les que actualment tenen presència a l'Ajuntament de Sant Joan, i només el seu líder i únic representant, Josep Lluís Javaloyes, repeteix entre els quatre primers.
Les cares noves provenen bàsicament dels tres nous partits, per bé que no ho són totes. El candidat d'Alternativa per Sant Joan, Jordi Solernou, havia estat regidor, com a independent, en el mandat socialista d'Ezequiel Martínez; i el número 2 de Ciutadans, Fermín Torres, també és un exregidor socialista.
Dignificar l'entorn i els accessos
Més enllà de la urbanització pendent i ja prevista del sector del canal industrial, hi ha una aposta majoritària entre els partits per completar una anella verda al voltant del riu que dignifiqui l'entorn del nucli i la seva connexió amb la zona esportiva. Aquest espai al sector nord tindria resposta amb actuacions al sud, on es proposa millorar l'accés per la Pirelli i l'enllaç amb Manresa. L'ampliació i adequació de parcs, la urbanització de la plaça Lluís Companys, o les millores al sector del Torrent Canigó també figuren entre les prioritats urbanístiques.
Facilitar l'accés a l'habitatge és una altra necessitat que es posa sobre la taula, com la creació de plans d'ocupació i la reactivació de la indústria i el comerç, per exemple, amb espais de coworking o vivers d'empreses. També s'hi inclou la voluntat de fomentar la participació ciutadana, i hi ha una gran coincidència a fomentar les festes pròpies, com a senyal d'un poble que vol anar forjant la pròpia identitat i allu-nyar el tòpic que el situa com una extensió de Manresa.
