Josep Ramon López Asencio va néixer «per casualitat» a Barcelona l’any 1943. La seva mare va tenir complicacions durant l’embaràs i per això el van infantar a la capital catalana tot i ser de Berga. Va formar-se estudiant al seminari de Solsona i la seva primera destinació va ser Mollerussa i la segona, com a rector de Malanyeu i vicari de Sant Salvador de la Vedella a Cercs.
El nucli tenia un vida associativa rica, amb un esbart, un grup excursionista, la comissió dels Reis que organitzava una de les cavalcades més importants de la comarca, se’n cuidava Josep Piguillem, el practicant del poble. Recorda que a més va enregistrar «pel·lícules del que es feia a Sant Salvador i com es construïa Sant Jordi».
Explica que «hi havia un sentit molt de poble, de molta pinya» i ho feien possible la vida associativa i els escenaris d’oci i lleure com l’Hogar Minero, els dos cinemes i la festa major, una celebració en majúscules, amb conjunts i espectacles de renom.
El 14 de març del 1972 el ple de l’Ajuntament de Cercs informa que la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental havia tramès al consistori la relació de finques de Sant Salvador afectades per l’expropiació fruit de la construcció del pantà de la Baells. No va ser fins al novembre d’aquell any que el ple municipal va aprovar definitivament erigir el nucli de Sant Jordi.
Josep Ramon López, conegut per tothom com el Pepito, va ser membre del Patronat de l’Habitatge, un organisme que va impulsar l’Ajuntament de Cercs per fer el trasllat del poble vell al nou. Tanmateix, inicialment l’objectiu era traslladar les 313 famílies de Sant Salvador al barri de Santa Eulàlia de Berga. «Els veïns no ho van voler, van optar per quedar-se a Cercs en un lloc que poguessin mantenir les relacions de veïnatge». Explica que es van fer unes enquestes i una assemblea per demanar a la gent què volia fer i fruit d’això es va crear el patronat «per intentar canalitzar tota aquesta moguda», al capdavant de la qual hi havia Ignasi Camps, l’alcalde de Cercs en aquella època, que va liderar la lluita perquè el municipi no perdés els veïns de Sant Salvador de la Vedella.
A més dels representants municipals, n’hi havia del poble que es van triar per votació: el capellà, el carter, el practicant, l’amo del bar. «Vam intentar fer costat a l’alcalde, que és el que realment tibava el carro en tot aquest tema». El Pepito destaca que Ignasi Camps era una persona «tossuda i dialogant amb mà esquerra que no va espantar-se mai» malgrat haver de negociar amb administracions poderoses i també empreses potents com Fecsa, Carbones de Berga o Ciments Fígols.
Des de la seva creació, el patronat va ser l’interlocutor davant de les administracions per l’expropiació de béns de Sant Salvador i la construcció dels nous pisos a Sant Jordi, que encara no existia ni tan sols se’n deia. El Pepito explica que el nou poble es va pagar amb les indemnitzacions atorgades per la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, que impulsava la construcció de la Baells i també amb una pòlissa de crèdit de Caixa Manresa de 200 milions de pessetes.
Va ser una època intensa que el Pepito va recollir en un diari que encara conserva. El nou poble es va encarregar a un grup de joves arquitectes: Jordi Viola, Pep Claret, Cèsar Frago i Alfons Roca, recorda López. Van haver de fer una feinada ingent per traslladar les propietats de Sant Salvador als nous habitatges de Sant Jordi, on també es va construir una zona esportiva amb el camp de futbol, el pavelló i la nova nau de Manufactures Sant Salvador i l’escola.
Josep Ramon López va estar-se de capellà al vell poble des de l’any 1968 fins al 1975. La raó va ser que es va enamorar de la Mercè, que va acabar sent la seva dona. El vicari va decidir fer cas del seu cor. De manera que el setembre de l’any 1974 va iniciar els tràmits de la secularització i va explicar personalment que deixava l’hàbits als seus conveïns. L’any 1975 «em van donar la dispensa». Posteriorment, el Pepito va treballar a les oficines del pantà de la Baells com a administratiu.
