La 'Roja' comença avui amb Suïssa el seu somni

La 'Roja' s'enfronta al major repte de la seva història, el de respondre a les grans expectatives creades i complir amb el paper de seriós candidat al títol que li ha estat assignat.

Mai va sortir Espanya amb tantes esperances dipositades en un Mundial. La que serà la seva tretzena aparició en el màxim escenari internacional es presenta com l'oportunitat històrica d'un equip al qual tots coincideixen a assenyalar com un dels rivals a batre.

Malgrat l'optimisme amb el qual la selecció espanyola ha iniciat cadascuna de les grans cites en què ha participat, just abans que la competició s'encarregués de convertir la il·lusió en decepció, en aquesta ocasió el joc i els números sí que justifiquen l'anell de favorita amb la qual acudeix la 'Roja' a Sud-àfrica.

En aquest canvi hi ha un abans i un després, el triomf en l'Eurocopa d'Àustria i Suïssa del 2008, un torneig que va servir no només per reivindicar i recompensar un estil de joc basat en el toc, sinó per acabar amb una llarga llista de 'disgustos'.

I és que des d'aquell quart lloc al Brasil'50, el millor resultat mundialista, Espanya ha viscut moltes decepcions en les següents cites fins a Mèxic'86, on va acostar-se a les 'semis', el mateix que als Estats Units'94, quan es va xocar contra Itàlia, o Corea i el Japó 2000, on la modesta amfitriona també va fer dels quarts de final una barrera infranquejable, un comiat precipitada que es produiria una ronda abans a Alemanya 2006, davant de França.

Tot i això, el campionat que demà comença la campiona d'Europa arriba en el millor moment de la seva història. 43 victòries, 3 empats i una única derrota en els últims 47 partits són els números que avalen els de Vicente Del Bosque, que es van guanyar la plaça mundialista amb una històrica classificació en què van aconseguir el ple (deu triomfs en deu partits).

Aquest irreprotxable currículum, afegit a un joc combinatiu, que ja s'ha convertit en 'marca de la casa', ha situat el combinat nacional en la 'pole position' per a Sud-àfrica. Tot i això, el que ha aconseguit fins ara no garanteix la presència a la final de l'11 de juliol i des de la posada en escena de demà haurà de començar a traduir la seva superioritat en resultats, els elogis en victòries i, en definitiva, el seu somni en realitat.

Amb Iniesta i sense Torres

A aquesta estrena, Espanya arriba després de tres positius assajos. Malgrat els dubtes que van crear les victòries davant d'Aràbia Saudita (3-2) i Corea del Sud (1-0), el 6-0 a Polònia va dissipar les desconfiances al voltant de l'estat físic dels internacionals, després d'una llarga temporada.

A més, l'absència de qualsevol lesió d'importància és la millor notícia que han deixat els tres amistosos previs, en contraposició als problemes que han patit altres seleccions. Només Andrés Iniesta, amb una edema a la cuixa dreta, ha mantingut en suspens el seleccionador, malgrat que tot indica que el manxec arribarà finalment a temps.

En cas de no poder jugar, cosa que està gairebé descartada, Mata o Pedro cobririen el seu forat en un onze que, per altres, és clar. Casillas, a la porteria, Sergio Ramos, Puyol, Piqué, i Capdevila --que sembla que guanyarà la partida a Arbeloa al lateral esquerre--, són fixos en defensa, amb Busquets, Xabi Alonso, Xavi i Silva, com a acompanyants d'Iniesta al centre del camp.

Dalt, Del Bosque, que afronta el seu primer Mundial com a seleccionador amb 25 victòries en 26 partits dirigits, apostarà per Villa com a únic punta, abans que Fernando Torres, ja recuperat de la seva operació al genoll, estigui al cent per cent per ser titular. L'altre jugador que va arribar 'tocat' a la concentració, Cesc Fàbregas, també sembla que esperarà la seva oportunitat des de la banqueta.

Suïssa, minvada per les baixes de Frei I Behrami

Davant, i intentant amargar l'estrena d'Espanya, Suïssa, que afronta la seva novena fase final mundialista intentant superar per primera vegada la barrera de vuitens, basarà les seves opcions de donar la sorpresa en una solidesa defensiva de la qual ja va donar compte a Alemanya 2006, on va ser eliminada a vuitens sense encaixar cap gol.

A més, el combinat suís, que va aconseguir el bitllet cap a Sud-àfrica liderant, per davant de Grècia, el seu grup europeu, va posar més èmfasi en aquest aspecte amb l'arribada a la banqueta, després de l'Eurocopa d'Àustria i Suïssa, de l'alemany Ottmar Hitzfeld, que ha dotat de rocositat un equip al qual li falta 'ganxo' per estar un esglaó per sobre.

L'experimentat tècnic alemany confia en una selecció de joves talents --el novembre passat Suïssa va ser campiona del món sub-17-- acompanyats de noms importants com els dels migcampistes Tranquillo Barnetta i Hakan Yakin o el del capità i golejador Alexander Frei, que es 'va perdre' l'última Eurocopa després de lesionar-se en el primer partit i que demà serà baixa per un esquinç de turmell.

Però davant de tot el quadre suís és un bloc. Diego Benaglio, porter del Wolfsburg, aporta garanties i en la defensa tots estan pendents del rendiment que pugui donar el nou central del Fulham i ex de l'Arsenal Philippe Senderos, que està una mica mancat de forma.

Al mig del camp, també destaca Valon Behrami, que, amb problemes en la cuixa, tampoc podrà estar davant d'Espanya. Dalt, els encarregats de portar el perill a la meta de Casillas seran Derdiyok (Bayer Leverkusen) i Nkufo (Twente).