Mirarà el partit des de casa, amb la seva companya i potser algun amic; prefereix els llocs tranquils i acompanyar el futbol amb una cervesa freda. Nascut a Manchester, Ian Miller va ser un dels primers professors d'anglès a Manresa, quan fa més de quaranta anys va traslladar-se a Catalunya. De sentiments blaugrana, recorda amb tendresa els anys de la infància a Anglaterra; per això, té clar qui vol que sigui el campió europeu, però si guanyen els red devils, no se sentirà decebut.

Miller desitja aquesta nit gaudir d'un futbol atractiu entre els que, ara com ara, considera els millors equips del món: "per la por de perdre, de vegades es veuen finals amb poc futbol. Espero veure un gran partit, sense targetes vermelles ni joc brut que l'espatlli. I si el Barça juga com sap, guanyarà". Delerós d'un espectacle emocionant, Miller augura que hi haurà pròrroga, però pocs gols: "els dos equips es tenen un gran respecte".

També preveu que la final de Wembley serà més igualada que la d'ara fa dos anys, entre els mateixos equips a Roma. "Tenia molt clar que guanyaria el Barça; en canvi, avui serà més complicat. No m'agradava el Manchester amb Cristiano Ronaldo; des que ha marxat, per a mi, és un equip millor". Miller també considera que abans el Barça era "intocable, ara els altres equips coneixen bé com juga i ideen unes tàctiques per contrarestar el seu joc fabulós".

Quan Ian Miller tenia dos anys, la seva família es va traslladar a Londres. Però en les visites als avis, el pare el portava a veure els partits del Manchester City. Després va preferir el United, amb una filosofia de jugadors de la casa i més fidels als colors. De tota manera, quan va arribar a Catalunya, el gener del 1969, va perdre la pista dels equips de la seva ciutat natal. "Ara es poden veure partits d'arreu del món; als 70, en canvi, era molt més complicat mantenir el contacte", diu.

Aprecia els artífexs d'ambdós conjunts; Josep Guardiola "té molt seny. És fantàstic. L'equip no anirà confiat perquè ell se n'haurà preocupat"; i sir Alex Ferguson, "24 anys com a entrenador del conjunt, és tota una institució a Anglaterra". Explica que el Man-chester és un equip envejat; semblant al Barça. "Ni el Chelsea, ni l'Arsenal, ni el Tottenham ni cap altre equip de Londres no ha guanyat mai la Champions. En canvi, el Liverpool ho ha fet cinc vegades; el United, tres; el Nottingham, dos. A Anglaterra hi haurà aficionats que desitjaran la victòria del Barça aquesta nit, com aquí passa amb els madridistes", somriu. Diu que, entre la majoria culé de l'acadèmia, hi ha dos alumnes aficionats a l'etern rival blanc. A l'aula d'anglès, llueix una samarreta blaugrana que, a part dels colors, no té res a veure amb el Barça. És de la selecció nacional del Tibet i explica que la va comprar a Dharmsala, atònit davant la coincidència. I ell, feliç de tenir una samarreta que li recorda al dalai-lama, l'aprofita per burxar una mica els dos alumnes abans de Wembley.