En la història del futbol alemany és complicat trobar un jugador més estimat que Uwe Seeler. Tot i ser l´estandard de l´Hamburg i, per tant, tenir rivalitat amb d´altres clubs com el Bayern de Munic o el Werder Bremen, és un home respectat arreu del país, vagi on vagi, fins i tot avui en dia, per la seva manera de ser franca i amable.

Darrere d´aquesta imatge, però, hi ha un dels depredadors de l´àrea més grans del país centreeuropeu. Seeler va anotar 43 gols en 72 internacionalitats, però va ser víctima de la mala sort més absoluta en la història dels mundials. El primer el va disputar a Suècia, el 1958, just després del que havia guanyat el seu país quatre anys abans. En va jugar quatre, el darrer dels quals el 1970, i no en va guanyar cap. Alemanya va tornar a vèncer quan ell ja s´havia retirat, el 1974.

El seu darrer gol en una Copa del Món, però, va ser per recordar. Un dels cops de cap més increïbles de tots els temps, en un dels partits més apassionants. A León, a Mèxic, en els quarts de final del 1970, va evitar que Alemanya caigués en el temps reglamentari i va provocar una pròrroga victoriosa.

La tercera remuntada

Alemanya estava tenint una Copa del Món complicada. Va haver de remuntar dos partits contra les dèbils Marroc i Bulgària a la primera fase i va passar com a primera de grup davant de l´emergent Perú. La configuració dels grups, però, va provocar que hagués de jugar contra Anglaterra els quarts de final. L´alternativa, Brasil, hauria estat encara pitjor.

Els alemanys, però, tenien l´avantatge que ja havien disputat els tres partits inicials a León i ja estaven acostumats a una seu a més altitud que Guadalajara, que era d´on venien els anglesos. Tot i això, el partit va poder caure de qualsevol banda i no hi va haver superioritat física teutona. El partit, a més, tenia l´afegitó de ser la revenja de la final del 1966, en què els britànics havien vençut de manera més que polèmica.

Anglaterra es va avançar amb un gol a cada part, el primer de Mullery i el segon de Peters, que ja havia marcat a la final de Wembley de quatre anys enrere. Beckenbauer, aleshores jugant de centrecampista, va reduir la diferència al minut 68. Hurst va poder fer l´1-3, però la pilota va sortir fora per poc i aleshores va arribar l´acció menys esperada.

En ple atac alemany, la pilota cau als peus del defensa Schnellinger, que la penja a l´àrea. Allà, Uwe Seeler salta en lluita amb el central Newton. El davanter, però, és d´esquena a porteria i només se li acudeix de rematar gairebé d´esquena, entre la part posterior i lateral del crani. La pilota descriu una paràbola i supera l´habitual suplent Bonetti, substitut del lesionat Banks.

El golàs porta el partit a la pròrroga i allà Gerd Müller, amb una volea, consuma una remuntada i una revenja impossibles sense el gol anterior del gran Seeler.