E

ls enfrontaments entre el Barça i l'Atlètic de Madrid de les últimes dècades han estat presidits per l'espectacularitat, el descontrol i la borratxera de gols a totes dues porteries. Dimecres, en el partit d'anada dels quarts de final de la Copa del Rei, en canvi, es van veure poques ocasions davant de les porteries de Ter Stegen i Oblak i molta tàctica. Però no cal confondre-ho amb excessiva especulació. Tots dos entrenadors van fer moviments respecte de l'últim partit de lliga de l'11 de gener passat per intentar trobar camins cap a la porteria rival. El problema va ser que la fortalesa dels sistemes defensius en molts casos van avortar les iniciatives. Per això, el domini del Barça va tenir poc fruit i també per aquest motiu l'Atlètic va tenir més mecanismes per superar la pressió blaugrana.

Aconseguir avantatges

En l'enfrontament de lliga (3-1 per al Barça) va destacar la posició de Leo Messi. Partint des de la banda dreta, va fer un estrip a la defensa atlètica. Cal tenir en compte, de tota manera, que davant tenia aleshores un lateral que jugava a banda canviada, Jesús Gámez, que no li plantejava cap exigència en el replegament defensiu.

Luis Enrique va buscar tres carrils d'atac per banda en el partit de Copa. Així, amb Messi i Neymar ben oberts, i amb Rakitic i Iniesta entrant pel centre, van ser Alves i Alba els que van buscar superioritats. Se'n van sortir, sobretot, a la primera meitat.

Un altre canvi va ser l'alineació de Ter Stegen. Tot i que Bravo és bo amb els peus, l'alemany és superior i permet al Barça avançar els laterals i situar els interiors oberts a banda i banda. Així, amb una sola passada Ter Stegen trenca tres línies de pressió i l'inici de l'acció ofensiva és més neta.

Solucionar problemes

Simeone també va buscar canviar coses. Gabi va actuar d'interior dret i va desplaçar Koke al mig. Les seves característiques defensives van permetre tancar millor la banda d'Alba, Iniesta i Neymar i la sortida de la pilota es va fer per l'altre costat, on Messi i Alves, sobretot, no tenen gaire sacrifici defensiu. Per això va jugar-hi Arda, el matalasser més talentós. L'Atlètic també va intentar llançar faltes i córners en curt per fer retrocedir i descol·locar la defensa rival. En aquest aspecte, però, va fracassar.