La clara victòria per 9-1 que les noies del Gironella Futbol Sala es van adjudicar contra el Rioja tenia dissabte dedicatòria especial. La capitana, una Clàudia Pons que va obrir el marcador als sis segons de partit, s’acomiadava. En el seu darrer partit a Gironella, Pons va rebre l’estima de de tothom.

Com va ser el darrer partit de lliga, el del seu comiat?

Molt emotiu. Ja durant tota la setmana sabia que hi hauria molt ambient, i el pavelló va estar ple, amb la meva família, amb els meus amics, amb les companyes. Tots aquests aplaudiments que em van dedicar quan em van substituir van ser un final que jo m'emporto per sempre. Encara em queda jugar un partit, la final de Copa Catalunya, que serà contra el Rubí.

Aquesta decisió, deixar l’equip i el futbol sala en actiu, ha estat molt meditada?

Sí, ja fa dies que el club i el cos tècnic la coneixien. La tenia molt pensada. Crec que és el moment més adient per deixar-ho, tant per condicionants personals com per al Gironella FS. Visc a Barcelona i treballo al departament d'Ensenyament de la Generalitat, com a professora d'educació física subs-tituta, i dono classes a l'escola d'entrenadors i monitors de futbol sala de la federació catalana. Em resulta complicat compaginar els entrenaments amb la feina, cada vegada és més dificil. I el club ara tampoc no es troba, penso jo, en la millor dinàmica, ens faria falta un patrocinador, més recursos.

Explicava abans que el club, el Gironella Futbol Sala, no passa per la seva millor etapa després de dotze anys seguits a la màxima categoria. Què li passa?

Doncs que, en general, veig que ara falta més empenta. La junta sí que s'esforça, però caldria un espònsor potent per poder treballar en el dia a dia més tranquil·les. També he de dir que l'afició ha baixat, als darrers temps no hem tingut el públic de temporades anteriors. Sembla que s’hagi entrat en una rutina, que no es valori el que es té. Algú pot afirmar que aquest és un detall que no ens hauria de neguitejar, que té poca importància; i en té molta. Encara més en una temporada tan complicada a Primera Femenina com la que es va acabar aquest dissabte passat, en la qual hem lluitat molt per no baixar, per no perdre la categoria.

Durant dues temporades, del 2008 al 2010, va estar a les files del Cajasur Còrdova. Hi va guanyar lligues i més títols. Per quina raó va estar fora només dos anys, no li compensava?

No, no som professionals. Va ser una experiència molt bonica però tibava molt més el cor i poder ser al costat dels meus, de la meva gent, va pesar molt més

Parlava abans d'aquesta última temporada. Creia que seria tan dura com ha estat, que costaria tant lligar la permanència?

Sí, perquè havíem tingut baixes de jugadores importants i entraven noies noves i força joves. Era lògic que ho passéssim malament, però la clau és que sempre hem confiat en nosaltres, i hem sabut arribar al final molt convençudes que sí que ens podíem salvar. Hem aprofitat els partits que havíem de guanyar en la recta final de la competició. Ens ha ajudat també Anna Costa, que és una jugadora de la casa i que sempre és molt benvinguda. Veig que plegar i deixar el Gironella FS a la Primera Divisió per a mi és una satisfacció, una tranquil·litat molt important.

Quina ha estat la contribució del tècnic, el xilè Jorge Coihuin, per poder mantenir la categoria?

No ho va tenir gens fàcil, ell va arribar a mitja temporada i amb l'equip en una situació que era ja molt delicada en la classificació. Nosaltres el vam poder assessorar en algunes coses de la lliga, atès que arribava de nou i no coneixia gaire la competició. La veritat és que va ser molt receptiu, i ell es va deixar aconsellar. El que sí que ens ha aportat ha estat positivisme, una il·lusió que en ha ajudat molt per salvar-nos. El seu treball ha estat fonamental per aconseguir-ho.

El Gironella és un equip atípic, les jugadores s’entrenen durant la setmana a Esplugues.

Sí, la majoria treballem o estudiem a Barcelona i rodalia, i fem tres entrenaments a la Blume. La realitat del dia a dia que afecta la majoria de jugadores ens obliga a preparar els partits així. Quant als desplaçaments, molts cops són durs i complicats, però com que no som professionals és una situació a la qual t’acostumes. Moltes vegades ens toca viatjar el mateix dia o fer moltes hores al bus.

Salvada la categoria a la pista, creu que el Gironella FS no tindrà problemes econòmics i estarà en la línia de sortida el curs vinent?

Pel que sé, és la intenció que té el club i espero que es trobin tots els recursos necessaris, que les empreses i institucions ajudin.

La veurem d’entrenadora?

Sí, es possible, però en tot cas serà més endavant. Ara necessito allunyar-me, i prendre una mica de distància amb el futbol sala, amb el que és la competició, i poder tenir més temps per a mi.