La fredor ambiental amb què el Reial Madrid va poder celebrar el títol de lliga al Palau Blaugrana ahir al vespre demostra clarament que la secció de bàsquet del Barça ha de fer moltes variacions per tornar a il·lusionar la seva afició. Els blaugrana tanquen una temporada en blanc, perquè ells no han guanyat cap títol i perquè l'etern rival, a hores d'ara molt superior en tots els aspectes, se'ls ha endut tots.
Ahir, en un tercer partit que significava el primer punt de partit per als de Pablo Laso, els locals com a mínim van treure raça al tercer quart, en què van arribar a remuntar catorze punts i es van situar cinc amunt (67-62). Però va ser el cant del cigne. El Madrid, sota el guiatge de Carroll, va posar fi a l'agonia i va permetre començar a pensar en el futur, malgrat que la falta de directiva a l'entitat provoqui que, si hi ha canvis traumàtics, hagin d'esperar uns dies.
Primera part decebedora
En els primers vint minuts, el Madrid va ser millor. Va mantenir la igualtat en el període inicial (17-17) gràcies al fet que Tomic havia anotat els seus sis tirs de camp. Amb el croat a la banqueta, però, els visitants es van escapar a còpia de triples. Sis en aquest període, amb dos d'un encertat Maciulis. Entre ell i Nocioni van dinamitar la resistència d'un Barça que s'entestava a llançar de lluny, sense cap encert. La rotació de Xavi Pascual, que havia fet entrar Hezonja de titular per no retornar-lo ja cap més cop a la pista, estava embogida buscant un cinc que li donés garanties, i això va permetre el distanciament madrileny (34-48).
