Just el dia abans de tornar a València per reincorporar-se a la feina, Jaume Ponsarnau va tenir temps per fer una sessió tècnica a Sant Fruitós i parlar de la seva actualitat i de la del 'seu' Manresa.

Com ha viscut el primer estiu en molts anys sense seleccions?

Vaig estar una setmana a Benahavís amb la selecció espanyola per a joves i va servir per seguir tenint-hi contacte, ja que hi hem tingut una relació bona, a nivell de resultats i personal. M'hi he sentit molt considerat. Per la resta, m'he dedicat a poder estar amb la família, ja que estant a València no puc ser tot l'any amb ells, i fer petites activitats de bàsquet que em serveixen per estimular la meva formació. Si algun estiu he pogut desconnectar del bàsquet, ha estat aquest.

Per què va decidir continuar com a tècnic ajudant al València?

No em cauen els anells en dir que perquè no vaig tenir cap possibilitat bona de ser primer entrenador. En succeir això, vaig valorar que seguir era bo. S'obre un nou estímul, com és disputar l'Eurolliga, perquè ho feia en un club que té moltes ganes que segueixi i perquè la mentalitat de l'entrenador que entra va molt amb mi.

L'arribada de Txus Vidorreta, amb qui van ser companys a la selecció, ha influït en la decisió?

Tot depenia de com entengués el seu paper. La nostra relació és més que bona però el paper que tindrem ara serà diferent. Abans tots dos érem ajudants, i ara ell és el primer i jo el segon. Ell ha volgut que hi sigui i m'ha convençut valorant la meva experiència per afrontar l'Eurolliga i també la defensa del títol ACB.

La il·lusió per l'Eurolliga pot ser un parany per a l'equip i que es desatengui la lliga?

Sí, ho és perquè pots focalitzar-te molt en una cosa i desenfocar l'ACB. Hi haurà ensopegades, però hem d'intentar que siguin les mínimes possibles i que siguem competitius, independentment de la competició.

En haver de viatjar i jugar tant, hi ha temps per a la tasca de l'entrenador?

Caldrà un gran esforç de síntesi, però volem estar preparats. Tindrem un gran volum d'informació i haurem de treballar molt i trobar les claus per explicar-ho tot adequadament.

Quina diferència creu que hi haurà en la temporada del València entre jugar Eurocup, que també són molts partits, i Eurolliga?

Les jornades de dos partits europeus a la setmana seran tremendes, però també seran il·lusionadors. Des de fora, l'Eurolliga em semblava impressionant. Hem d'adaptar coses, és una competició exigent, físicament, i hem de dosificar els jugadors perquè aguantin.

A més, tindran una lliga de 18 equips, amb el Betis. Què en pensa de la situació que ha viscut l'ACB aquest estiu?

La lliga ACB és la segona millor del món, però està en un context complex en què els tribunals poden fer canviar decisions. Tramitar les fitxes depèn de la federació, de la FIBA i hi ha molts interessos creuats que fan que no treballi amb independència. De tota manera, ja ha passat i cal que defensem la nostra lliga i la vivim amb il·lusió.

Vostè és l'últim entrenador que va fer pujar el Bàsquet Manresa des de la LEB. Com ha canviat, la competició, des que vostè hi era?

Aquella era una LEB amb grans pressupostos i estructures de club molt fortes, una LEB precrisi. Ara està ressorgint i hi ha l'estímul que hi ha més facilitats per ascendir. És una lliga molt atractiva. El Manresa ha fet un bon equip i ha introduït un entrenador per fer un joc atractiu i que impliqui la comarca. Espero viure-ho amb il·lusió. Pujar serà difícil, però segur que l'equip enganxarà la gent.

Pot ser bo, a llarg termini, aquest pas enrere per regenerar-ho tot?

No tinc tota la informació per valorar-ho, però em sembla que sí. Tornar a descobrir que es pot guanyar partits, que no hagis d'esgotar tots els recursos econòmics i que no siguis a una lliga en què tinguis el pressupost més baix, a curt termini anirà bé. Pot ajudar a reflotar els valors perduts pels resultats. Tothom feia tot el possible, però era insuficient. Ara hi ha la possibilitat de ser competitiu.

Coneix molt bé Aleix Duran, ja que va ser ajudant seu al Manresa. Què pot esperar, l'aficionat, de la seva feina?

És un entrenador molt metòdic i, a partir del mètode, aconsegueix armar els equips amb la defensa i el joc. Treballarà molt perquè el seu equip sigui bo, no voldrà decorar els estímuls que tingui l'equip i estarà preocupat perquè aquest ho faci bé. Al final, però, el Congost ha de ser qui ha d'omplir d'estímuls els jugadors. Una de les coses que s'ha de recuperar és que el Congost sigui una pista on costi molt guanyar. Els darrers anys s'han perdut molts partits a casa i això, històricament, no era habitual. El pavelló ha de generar la sensació de pista inexpugnable i la feina de l'Aleix, els jugadors i l'equip tècnic ha de ser la de generar els recursos.