Al santuari de Queralt, hi pugem a peu o amb l'ascensor? Depèn! Primerament hem de mirar si funciona el funicular, que ja ha complert vint-i-cinc. I sempre a sol i a serena. Depèn dels ànims. Si ho emprenem per les escales i ens costen els esgraons, sempre podem quedar bé i dissimular el cansament parant-nos a contemplar el paisatge a cada replà o cada uns quants (des de l'aparcament gran fins a l'església,193 escalons. Des del nivell de l'ascensor de sota fins a la plaça de la Font, 149). Si, per la raó que sigui, veiem la porta oberta i ens fiquem a la gàbia, comptem el temps. De l'arrancada de baix a la parada de sortida a peu del restaurant no tardarem un minut. Exactament, 44 segons. I, un bon trotador o una bona trotadora, en quin temps puja? Em sembla que ben pocs i poques ho fareu amb el temps de Clàudia Sabata. Vam fer la prova arrancant junts, jo dins el funicular, ella a peu, des del mateix nivell de l'ascensor al començament de les escales. I com va anar? La Clàudia va fer els 149 esgraons i encara va venir a obrir-me la porta del funicular. Qui ho vol provar? Sense fer trampa! El o la que iguali la Clàudia té l'ascensor de baixada pagat. I si la supera, un viatge sencer!».
Així ha explicat Ramon Barniol, mossèn de Queralt, la gesta aconseguida per la corredora berguedana Clàudia Sabata (dissabte va guanyar la Nit Pirineu), que s'ha enfrontat, i superat, l'ascensor del santuari. La prova va consistir a pujar el tram d'escales d'accés a Queralt des del pàrquing alhora que ho feia el funicular. L'ascens és explosiu i d'alta intensitat, amb un total de 149 esgraons amb 20 metres de desnivell positiu i 100 metres que s'han de batre en menys de 44 segons en què l'ascensor transcorre la mateixa distància en línia vertical. La idea en l'àmbit local ha estat dissenyada per Biel Ràfols, generador de contingut i mànager de l'equip Salomon Espanya de corredors de muntanya.
