Com a casa. Així es va trobar Ashley Hamilton ahir a Palma de Mallorca. Com un més dels milers de turistes britànics que van a les Balears per gaudir del bon temps i fugir de la seva grisa illa. Però ahir, a l'hora del partit, tronava, llampegava i plovia. Potser per això, per sentir-se acompanyat per una meteorologia més british, Hamilton va fer un gran partit, en especial i gran tercer quart, per conduir l'ICL Manresa cap a la cinquena victòria seguida.
El partit començava amb una novetat important en l'equip titular manresà: Noah Allen ocupava el lloc d'Álvaro Muñoz, i el nord-americà, a diferència dels darrers partits, es mostrava molt encertat. En la primera jugada, posava un tap i després encadenava 7 punts sense errada. L'inici somiat per l'ICL, que sumava un jugador més a la causa, un Allen desaparegut després de la seva exhibició davant el Tau Castelló.
Al bon inici del californià se sumaven Jordi Trias, de nou inspirat en un inici de partit, i Ashley Hamilton, que començava a escalfar motors per al seu enlairament defenitiu just després del descans. I a cop de triple, l'ICL aconseguia obrir una primera escletxa en el marcador (9-19) que obligava el tècnic rival a demanar temps mort. Una aturada que beneficiava el seu equip, perdut fins aleshores a la pista.
Intercanvi de parcials
Després del temps mort, el Palma responia amb un parcial de 8-0 que tornava a ajustar el marcador i que provocava que fos Aleix Duran qui demanés temps mort, molt enfadat per com s'havia perdut un avantatge tan suculent només començar el partit.
I els jugadors de l'ICL captaven el missatge. Ara, el parcial era manresà, de 0-5, amb un triple de Javi Mugica des de la cantonada i una penetració d'Álvaro Muñoz. I de nou tornava a fer-se gran l'escletxa entre els dos equips (17-24) just abans d'arribar-se al final del primer quart.
Però l'avantatge tornava a desaparèixer a l'inici del següent període. En un vist i no vist, del 19-26 es passava al 28-28. I de nou temps mort d'Aleix Duran per tornar a recompondre l'equip, que començava a naufragar. I de nou l'equip reaccionava, però encara trigaria a obrir una nova escletxa amb el conjunt balear.
El públic del poliesportiu de Son Moix, necessitat d'alegries després d'una ratxa de tres derrotes, celebrava amb molt alegria dues accions de Joan Tomàs: tap en un costat de la pista i cistella a l'altre. El Palma s'acostava 33-36. Era el preludi de l'enlairament de l'ICL, amb Jordi Trias com a gran protagonista.
El gironí assumia galons just abans del descans i anotava cinc punts seguits fins al 33-41 amb què s'arribaria al descans, que hauria pogut ser més ampli si s'hagués aprofitat una tècnica assenyalada a Xavi Sastre, el tècnic local. Però Gintvainis errava el tir lliure i l'equip no anotava en la següent possessió.
Hamilton, omnipresent
A la represa, el Palma buscava la reacció de totes les maneres, amb cistelles a prop de Zyle i, de lluny, de l'exmanresà Bivià. Però no es posava nerviós l'ICL, que trobava en Hamilton el seu desllorigador: dos triples del britànic, més una falta rebuda als últims instants de la possessió i un robatori de pilota amb assistència final per a Lundberg permetien ampliar la renda fins als 13 punts (40-53). Quatre grans minuts del britànic desmuntaven el Palma.
Rafa Huertas donava una mica d'aire al seu equip amb dos triples. Semblava que els balears volien reaccionar. Però no podien. Sobretot perquè Hamilton estava tocat per una vareta màgica i l'equip ho agraïa. Gairebé totes les cistelles locals tenien una resposta british. Cistelles, rebots, tirs lliures, pilotes recuperades... fins i tot trompades. Hamilton era el protagonista absolut del quart: i quan les cistelles no entraven, Sakho i Allen feien una bona feina anant al rebot d'atac.
La feina estava mig feta, però faltava rematar-la, i el Palma estava disposat a vendre molt cara la seva pell, esperonat per un públic que es despertava al darrer quart. Però ho feia al mateix temps que Mugica, el recanvi de Hamilton. El lleonès firmava els seus millors minuts com a jugador de l'ICL, amb un parell de bones cistelles en moments complicats i amb una bona feina al darrere. Una contribució que ajudava a pal·liar l'absència de Hamilton, que agafava aire a la banqueta.
Fer front a la reacció final
La tornada de Hamilton al parquet als minuts finals permetia a l'ICL segellar el triomf definitiu. En un parell de contraatacs, després de bones defenses, l'ICL va tornar a aconseguir un avantatge de 14 punts quan només faltaven tres minuts per acabar. Semblava definitiu, però l'equip encara hauria de patir una mica per sumar una nova victòria lluny de Manresa, com a Palència i Vitòria.
Un parcial de 5-0 del Palma, que jugava a batzegades, obligava Aleix Duran a demanar un temps mort per acabar de lligar el partit. I el llaç l'hi posava Muñoz, amb un triple en el primer atac posterior a l'aturada (70-82). Una cistella celebrada amb ràbia per l'ala i per tota la banqueta. L'equip estava a punt de signar una nova victòria, sòlida, davant un rival que, com el Palència, rebia l'ICL amb una gran necessitat de guanyar i amb una plantilla construïda per ser a les cotes més altes. Una nova prova de foc superada, amb bona nota i amb rúbrica britànica.
