25 de desembre de 2017
25.12.2017
40 Años
40 Años
CICLOTURISME

La mítica Ruta 66 guia la travessa per Estats Units del manresà Pere Arenas

L'aventurer manresà va recórrer 5.600 km pedalant durant 44 dies per onze estats de la unió, des de Los Angeles, a l'oest, fins a Nova York, a l'est

27.12.2017 | 07:46

Resseguir els Estats Units amb la seva bicicleta era un repte pendent que Pere Arenas ha superat aquesta tardor. L'època de l'any disponible per encarar aquest desafiament, a cavall del setembre i novembre, li aconsellava evitar els estats més septentrionals de la costa oest nord-americana. Aquest fet, el misticisme que envolta la Ruta 66 i la possibilitat de conèixer alguns dels parcs naturals més espectaculars del país, va decantar la seva decisió.

La matinada de dissabte passat, 16 de setembre, el manresà va agafar el vol que el va traslladar a Los Angeles. Prenent com a referència els retalls que hi ha de la US 66, Pere Arenas volia travessar els Estats Units d'oest a est. Però en lloc d'aturar-se a Chicago, el seu viatge havia de finalitzar a Nova York, a Central Park, després de resseguir el curs final del riu Hudson. Un recorregut teòric de 5.100 km que, a la pràctica, ha augmentat fins als 5.600, tot i renunciar visitar llocs tan emblemàtics com Mesa Verde, el llac Eire i les cascades del Niàgara. Cinquanta i escaig dies de ruta, quaranta-quatre dels quals viscuts dalt de la bicicleta, fent una mitjana diària superior als 125 km.

Los Angeles, el portal del desert

La planificació establerta i el quilometratge a recórrer no permetien dilacions innecessàries. Només arribar a Los Angeles, Arenas va traslladar-se en taxi a l'alberg on tenia previst hostatjar-se la primera nit, al nord de la ciutat, a prop de Pasadena. Afectat pel jet lag, va iniciar la travessa a les quatre de la matinada del dilluns, 17 de setembre. Va ser una jornada profitosa, amb uns 210 km recor-reguts, amb dues etapes ben diferenciades. La primera, aquella que va conduir-lo per l'Interestatal 40 fins a San Bernardino, als afores de l'àrea metropolitana angelina. Mentre que la segona el va dur a Victorville, després de travessar les serralades de San Bernardino i San Gabriel per Cajon Pass. A Victorville, una població de 110.000 habitants, va fer nit en un hostal mexicà. «Semblava que tota la comunitat mexicana de la ciutat hi fos. Vaig comprovar la gran penetració de la cultura hispana en aquesta àrea dels Estats Units. Fins a Oklahoma City quasi sempre vaig poder comunicar-me en castellà», exposa Arenas.

La segona etapa va introduir-lo en ple desert de Mojave. El manresà assenyala que «ara recorria l'autèntica Ruta 66, sense gaires modificacions. La segona nit vaig dormir en un motel amb benzinera, a Ludlow. Una zona escassament poblada, amb un motel cada 60 0 80 km i on la societat s'autogestiona pel que fa a la seguretat. Tothom va armat de forma visible». El Mojave va recordar-li l' outback australià, l'àrea interior semidesèrtica del continent. En la tercera etapa, entre Ludlow i Needless va completar la travessa per la part sud del Mojave. «Em va impactar molt veure l'arbre de Joshua, al parc nacional de Joshua Tree, aquell que va inspirar el cinquè album dels irlandesos U2», explica Arenas.

El manresà va continuar cap a l'est, fins a la ciutat de Williams, on va deixar la US 66 per dirigir-se al Grand Canyon National Park. L'aventurer comenta que «m'hi vaig quedar dos dies i en vaig recórrer el traçat en més d'una ocasió, però sense accedir a l'interior». L'aturada següent va ser Monument Valley, una depressió semidesèrtica, en terra navajo, on destaquen les peculiars formacions rocoses de la Vall de les Roques. Mesa Verde havia de ser l'estació següent del viatge, però el manresà va haver de renunciar a anar-hi. «Vaig trobar moltes carreteres tallades durant el primer terç de la travessa. Acumulava retard i un excés de quilometratge».

Pere Arenas va optar per dirigir-se a Santa Fe, capital de Nou Mèxic. «És la capital d'estat més antiga dels Estats Units, fundada pels espanyols l'any 1610. Destaca per les seves construccions de tova, com el Palau dels Governadors», exposa. Allà va allotjar-se en l'alberg més atípic de tot el trajecte. «Havies de col·laborar en alguna feina vint minuts al dia. A canvi, gaudies d'un bufet lliure gratuït. Tots col·laboràvem i el sushi i els burritos s'acabaven de seguida».

Acampar en propietats privades

En les etapes precedents, Arenas havia necessitat accedir a propietats on plantar la tenda per dormir. «Sempre vaig demanar permís. La propietat privada és sagrada als EUA. A vegades vaig haver de fer servir la frase màgica: I'm across America in bicycle. Només pronunciar-la, per patriotisme, se t'obren totes les protes», conclou.

Va reincorporar-se a la Ruta 66 a Santa Rosa, abans de visitar Amarillo, Oklahoma City i Tulsa, de camí cap a Saint Louis. Allà va acomodar-se dues nits a la llar actual d'un excol·laborador de Regió7, Oriol Miró. Després de creuar Indianapolis, Dayton, Columbus i Pittsburgh, i de travessar la serralada dels Apalatxes, va arribar fins a la riba del riu Hudson. Resseguint-la, va dirigir-se fins a Nova York. «El cromatisme de la natura a l'est dels Estats Units és impactant a la tardor. Els dar-rers dies de la travessa plovisquejava i feia molt fred. A 200 km de Nova York vaig trobar-me membres de la comunitat amish», resumeix Pere Arenas. Va arribar a la ciutat dels gratacels al vespre, i hi va accedir pel pont George Washington. La visita a Central Park va fer-la com a turista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes