01 de març de 2018
01.03.2018
40 Años
40 Años
FUTBOL SALA

Clàudia Pons: «A Gironella, la gent es va cremar, però el futbol sala femení és potent»

L'entrenadora baganesa assaboreix el títol estatal femení sub-21 aconseguit per la 'seva' selecció catalana

05.03.2018 | 00:28
Clàudia Pons.

Els èxits com a jugadora els ha portat ara a la banqueta, des d'on dirigeix també formacions gua-nyadores. La baganesa Clàudia Pons, que ara té 33 anys i el tercer nivell d'entrenadora, fa tres anys que treballa per a la Lliga Catalana de futbol sala (Federació Catalana de futbol).

Actualment dirigeix les seleccions catalanes femenines sub-17 i sub-21de futbol sala; amb aquesta segona, diumenge, va aconseguir el campionat d'Espanya a Salou. Clàudia Pons va ser homenatjada el juny del 2015 per la seva llarga trajectòria en el futbol sala femení i, en especial, al FS Gironella, on va jugar en dues llargues etapes amb un total de deu anys i un ascens a la màxima categoria el 2004. La capitana gironellenca també va formar part de les seleccions catalana i espanyola absolutes, i va jugar al Cajasur Còrdova (2008/10), on va aconseguir dues lligues, una Supercopa i una Copa Ibèrica; també va ser subcampiona de la Copa d'Espanya. Actualment viu a Barcelona, però sempre que pot fa una escapada a casa seva, a Bagà.

Deu estar molt satisfeta pel títol estatal aconseguit a Salou, tenint en compte que és el primer cop que Catalunya el guanya en la categoria sub-21 femenina.
Estem tots molt contents. Feia anys que Catalunya perseguia el campionat d'Espanya sub-21, i aconseguir-lo, a més, a casa, encara satisfà més, tot i que a vegades és una pressió afegida; en el nostre cas vam transformar el suport de l'afició en un plus de motivació. Ara el que toca es assaborir el títol.

En canvi, el combinat sub-17, que també dirigeix, va quedar a les portes de poder guanyar-lo, ara fa unes setmanes.
Sí, és cert, però estem parlant de dos combinats diferents. El sub-17 està encarat a la formació i en el sub-21 ja es busca el rendiment. Moltes de les jugadores actuals de la selecció sub-21 ja havien arribat a la final estatal quan eren sub-17. De totes formes, sí que és cert que aquesta temporada teníem moltes esperances en les noies sub-17, però no ha pogut ser. Andalusia, que té un bon equip i era un dels aspirants al títol, ens va barrar el pas; aquell dia no vam estar al nostre nivell. En tot cas, la feina en aquestes dues formacions, la sub-17 i la sub-21, va força lligada.

La selecció sub-21 campiona, com la definiria?
És el primer curs que la porto. Es tracta d'un grup de jugadores que cap d'elles fa coses espectaculars però que en conjunt formen un gran bloc capaç de superar les adversitats. Confio que després d'aquest títol ens ho acabem de creure, això del futbol sala femení. Anem millorant però hem de seguir treballant i així segur que vindran més èxits; la clau és la formació i el creixement de les jugadores, tot i que a vegades estem limitats pel nombre de sessions preparatòries que podem fer per estar preparades a tots els nivells, tant físic com tàctic, tècnic i psicològic.

Un dels aspectes que més s'han destacat de la final jugada contra Múrcia, a Salou, ha estat la seva valentia a l'hora d'ordenar jugar amb portera-jugadora a la pròrroga amb el partit empatat a dos gols, amb el risc que això comporta.
En aquell moment no em vaig parar a pensar en els riscos. Jo volia guanyar el partit per arribar als penals. A més, jugar de cinc és un dels aspectes que hem treballat durant molt temps, tant en l'atac nostre com en defensa, pensant que ens ho podien fer a nosaltres. Va sortir bé i vam alçar el títol. Segurament si el resultat no hagués estat favorable, m'haurien criticat. Sigui com sigui, i independentment d'aquesta circumstància puntual, considero que mereixíem la victòria.

A banda dels entrenaments i els partits de les seves seleccions, la seva feina deu tenir més recorregut.
Fem scouting pràcticament cada setmana, tot i que es fa més a l'inici de la temporada, que és quan formem les seleccions. El que mirem al llarg del curs és tenir un control màxim de totes les nostres jugadores, aquesta és la nostra feina. També col·laborem en altres tasques, sobretot adreçades a la promoció del futbol sala. Hi ha clubs que ens demanen entrenaments de tecnificació i els fem nosaltres, tant a nois com a noies; també fem xerrades i preparem la competició comarcal i les fases prebenjamí.

Es dedica a la Lliga Catalana de futbol sala de forma professional?
És una part de la meva feina i la compagino amb la selecció estatal sub-17. Estic molt de gust en les dues ocupacions. També dono classes a l'escola d'entrenadors i col·laboro amb altres seleccions, que porten companys meus. De moment no em plantejo entrar en cap club.

En quin moment es troba el futbol sala català?
És molt competitiu. Tenim una Segona Divisió molt potent i un equip com la Penya Esplugues ben situat a Primera Divisió.

Però el fenomen Gironella, del qual va ser una de les protagonistes, es va acabar.
Era molt complicat mantenir-ho. L'equip s'entrenava normalment a Barcelona, a Esplugues concretament, i al final tampoc ja no es trobaven els recursos econòmics per a una categoria que és molt exigent. Gironella era un cas molt atípic dins del futbol sala estatal; així ho entenc jo, que precisament sóc de la zona.

El que sobta, però, és que es va passar del tot al res, i actualment el club està inactiu.
La gent que tibava el carro es va cremar molt i per a aquests tipus de projectes fa falta gent preparada. És cert que hi havia un segon equip amb les jugadores joves de casa, però aquestes també van créixer i van haver de marxar per poder estudiar, és llei de vida. Això limita molt un club que no és a prop de Barcelona. Tot i això, hi ha equips femenins, per exemple a Casserres i a Puigcerdà, que fan la seva feina. El que també passa és que el futbol s'emporta encara més gent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema