«És com ballar dins l'aigua». Així defineix Marta Minoves l'esport que practica des del setembre del 2009. Les manresanes Mònica Palà i Laura Ureña i les berguedanes Marta Minoves i Júlia Isern són quatre joves activistes de la natació artística a la Catalunya Central.

El quartet coincideix en assenyalar tot un seguit de beneficis físics i mentals derivats de la pràctica d'un esport que sedueix per la seva estètica i que compromet per què estimula l'aprenentatge constant i l'esperit d'autosuperació.

Mònica Palà, de 21 anys, forma part del grup de rutines lliures combinades del CN Minorisa i exerceix, conjuntament amb Núria Gatell, d'entrenadora auxiliar de María Espiau. A més, enguany, de forma excepcional, ha dissenyat els banyadors dels equips de l'entitat per a les competicions federades.

La manresana va iniciar-se en la natació artística fa cinc any, «el 2013, quan estudiava primer de batxillerat». Palà reconeix que «el meu és un cas excepcional. Des de petita, m'havia atret aquest esport en veure'l per televisió, però practicava la gimnàstica artística i desconeixia que es podia fer a Manresa. Em sap greu no haver començat abans», sentencia. Malgrat tot, aquest fet no li ha impedit adquirir un nivell equivalent al de les seves companyes d'equip.

Júlia Isern, de 15 anys, es va capbussar en aquest món seguint l'exemple de la seva germana Judit, una de les quinze pioneres de la natació artística a Berga. «Alhora, així, podia fer un esport diferent, no m'agrada fer el que fa tothom», rebla. Marta Minoves va ser víctima de la seva amistat amb Júlia Isern. Elles, amb Núria Torra, Flora Hernández i Mireia Perramon, integren el minvat equip de combos de nivell 3 del Tossalet CN Berga.

«El repte de superar la dificultat que comporta aprendre a fer noves figures i coreografies és molt atraient», detalla Minoves. Aquest fet i la constatació «dels aprenentatges que adquireixes, el fet d'adonar-te, de cop i volta, que ara ja pots fer aquella figura que no dominaves», tal com assenyala Palà, són dues de les raons que han fidelitzat les quatre esportistes a la natació sincronitzada. Júlia Isern i afegeix que «també aprens a treballar en equip, a conviure amb les compa-nyes», fins al punt que Marta Minoves conclou que gràcies a la natació artística «s'ha creat un vincle amb les companyes d'equip que ens impedeix deixar-ho i ens incentiva a autosuperar-nos pel bé del grup».

Mònica Palà considera que dedicar un mínim de quinze hores setmanals a les sessions preparatòries «m'ha ensenyat a organitzar el temps i a saber rendibilitzar-lo. Per exemple, a causa dels entrenaments diaris, vaig adquirir l'hàbit d'estudiar pels exàmens una setmana abans de les proves, no el dia anterior», conclou. Laura Ureña, de 15 anys, exposa que el seu compromís amb la natació artística ha desenbocat, fins i tot, «en un augment del meu rendiment acadèmic».

«Anar a entrenar és terapèutic a nivell mental», rebla Palà. Marta Minoves considera les sessions preparatòries «desestressants».

Mentre a Manresa la tria de la música i la configuració de les coreografies és una tasca de María Espiau, a Berga aquest és un treball en equip que comparteix Bea Rodríguez amb les nedadores dels seus grups. A Minoves i Isern els preocupa la pèrdua d'efectius del seu equip pels estudis, però presenten candidatura conjunta «per agafar el relleu de la Bea i garantir el futur de la natació artística a Berga».