Va de porters. Roger Romero (i el seu germanastre Òscar) van tenir en el seu pare Francisco Romero un dels porters més recordats del Manresa els anys 70. Pancho Romero, com era anomenat, tenia nacionalitat paraguaiana. Va néixer el 1943 a Concepción. Al seu país va jugar en el Club Guaraní i el Club Sol de América. Això, abans de fitxar per l'Espanyol gràcies a les gestions de Cayetano Re.

Va debutar a Primera Divisió en un partit amb el Betis el 1967. Dos anys després, quan estava a punt de marxar a Mèxic per provar pel Club América, va decidir quedar-se a Barcelona acceptant una proposta del Sant Andreu, que es va allargar una temporada, després de la qual va retornar a l'Espanyol. El 1971 la seva nova destinació fou l'Sporting de Gijón i a Astúries va jugar tres campanyes fins que Arcadi Prat, secretari tècnic del Manresa, el va convèncer per venir a la capital del Bages a jugar a Tercera Divisió.

Va defensar la porteria del Manresa de la temporada 1974-75 a la 1977-78, una etapa amb llums i ombres al club manresà, tot i que el rendiment de Francisco Romero a la porteria va ser exquisit en diferents categories. Del Manresa va passar al Puig-reig, on va jugar-hi també quatre anys, i amb una nota alta. Va retirar-se amb 38 anys. Malgrat que semblava que es podia dedicar al futbol base com a entrenador o preparador físic, aquesta possibilitat mai no va reeixir.

Panxo Romero va morir d'una cruel malaltia, allunyat del món del futbol, a Manresa, amb només 53 anys, el febrer del 1997.