La jugadora santfruitosenca Paula Fernández afronta un estiu clau en la seva carrera esportiva. El setembre debutarà a la Lliga Iberdrola amb el Màlaga, l'equip pel qual va apostar fa dotze mesos i amb què va ascendir des de la segona categoria. Abans, però, té tot un Mundial sub-20 davant dels seus ulls, una d'aquelles cites que poden marcar el futur d'una futbolista.
Fernández és especialista en aquest tipus de torneigs. Amb la selecció espanyola, i amb gran protagonisme de la seva part, ja va ser doble campiona europea sub-17 i sub-19, a més d'obtenir el bronze en el mundial sub-17 que va jugar el 2016. Ara vol tornar a mostrar la seva força i qualitat al mig del camp per ajudar el combinat que dirigeix Pedro López, el mateix tècnic de la darrera cita mundial, a Papua Nova Guinea.
Sense complexos
El pòsit que Paula Fernández té en aquests torneigs l'ajuda a encarar-los. Segons explica, «l'afronto amb la mateixa il·lusió que els anteriors, tot i que l'experiència fa que no tingui tant nerviosisme. Aquest és un factor important perquè, de vegades, aquests campionats impressionen d'entrada. No és el meu cas».
L'equip estatal ha dut a terme «una concentració prèvia de dues setmanes amb una preparació força intensa. Des del punt de vista individual, gairebé no he descansat. En acabar la lliga i assolir l'ascens amb el Màlaga vaig tornar a casa i només vaig estar deu dies aturada abans d'iniciar la preparació física».
El grup que Espanya afronta per començar no és poca cosa. Al grup hi ha Estats Units i Japó, seleccions que, en categoria absoluta, van jugar la final del darrer Mundial. Explica que «ja hem jugat contra elles en mundials d'altres categories. Són rivals molt importants i el nostre grup és dels més forts de la primera fase. A les americanes no les descobrirem ara i el Japó ja ens ha plantejat problemes abans. El plantejament és el de respectar tots els rivals».
Guanyar a l'inici
El debut serà contra, a priori, l'equip més fluix del grup, Paraguai, però no es refia de l'aparent fragilitat dels sud-americans. «Tot i que sembli un tòpic, hi ha circumstàncies en els partits que poden decantar la balança d'una banda o de l'altra. Al marge del rival, el més important en un torneig d'aquest tipus és començar guanyant en la fase de grups per no haver d'anar a remolc».
L'ascens a aconseguit per Paula Fernández a Màlaga també determinarà que la lliga, que comença el mes que ve, l'afronti com la seva primera a la màxima categoria. «No sé si aquest fet em fa tenir més seguretat, però sí que vaig madurant com a jugadora. Vaig creixent i cremant etapes, tant a nivell de club, com de selecció, i una cosa alimenta l'altra».
De cara al campionat mundial, «no m'agrada plantejar objectius personals. Vull ser útil a l'equip per ajudar a assolir els objectius esportius. Sumar per al grup sempre és la meva prioritat, aportar tot el que puc. El que més m'omple, resultats al marge, és acabar els partits esgotada i satisfeta. És la millor senyal que tot ha anat bé i que m'he buidat al camp». Tindrà la primera oportunitat demà a la tarda, a Concarneau, en partit retransmès en obert per Gol.
