L'esport d'elit rivalitza amb «Joc de trons»

En l'any del seu trentè aniversari, l'activitat de les jornades es va iniciar dijous a la tarda amb tres cursos dirigits als professionals de l'esport i la salut, a càrrec de reputats especialistes com el doctor Josep Maria Alcoverro i el cardiòleg Gonzalo Grazzioli.

L'activitat es va reprendre divendres a la tarda, amb cinc interessants tallers teoricopràctics que van aprofundir en àmbits tant interessants com la motivació pel canvi i la progressió en l'esport, l'exercici terapèutic en la rehabilitació dels pacients cardíacs o les últimes innovacions en nutrició esportiva.

El doctor Josep Antoni Gutiér-rez, metge de l'equip d'handbol del FC Barcelona va moderar amb mestria i sentit de l'humor la taula rodona final. Després de l'acurada presentació d'Agustí Serra i de la intervenció de l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que va lloar la perseverança de l'equip liderat per Valentí Martínez i Manel Martínez, que ha permès la continuitat de les jornades durant tres dècades, Gutiérrez va plantejar als ponents preguntes que anaven al moll de l'os de l'esport d'elit actual: «El màrqueting i el business prostitueixen l'essència de l'esport?», «amb l'esport d'elit promocionen el consumisme o la salut?» o «com serà l'esport d'elit d'aquí a seixanta anys?». Però sens dubte, la que va generar més expectació i reflexió va ser: «Què hi haurà després de Leo Messi? Sobreviurà el Barça?».

Indústria de l'entreteniment

Antoni Bassas va concloure que no és previsible, a hores d'ara, que l'esport d'elit desaparegui durant el segle XXI. «El 2100, possiblement conviurà i competirà amb activitats lúdiques que encara no imaginem». «Però com Rafa Nadal avui, sempre hi haurà algú que vulgui guanyar onze edicions de Roland Garros», va reflexionar. Toni Nadal va vaticinar que l'esport d'elit protagonitzat per éssers humans «conviurà amb un esport virtual» que també atraurà els futurs consumidors d'espectacles esportius. Bassas va rememorar les raons per les quals un ciutadà es feia soci del Barça fa 120 anys, «per jugar», i va assenyalar que «l'esport d'elit actual forma part de la indústria de l'entreteniment. La lliga estatal, per exemple, a més de competir amb la Premier League, també o fa amb sèries com Juego de tronos o Breaking Bad». No en va, Antoni Bassas va sentenciar que «estem en l'època de l'economia de la tensió».

En aquest context sociològic, potser no és tan estrany que «el sedentarisme, a l'Estat, afecti al 57% dela població, quan a la Unió Europea la mitjana d'incidència és del 44%», tal com va exposar Josep Antoni Gutiérrez, o que «ocupem el segon lloc al rànquing d'incidència de la obesitat infantil a Europa», va reblar la nutricionista Mireia Porta.

Toni Nadal va emfatitzar «l'essència de l'esport és la lluita per la superació personal». Per al manacorí, «sovint, amb la tecnologia, ens oblidem de l'essencial, l'aspecte mental». Nadal va remarcar que «si amb els avenços tecnològics els hi ho posem massa fàcil als esportistes en formació, els debilitarem, no els forjarem el caràcter», i va reflexionar que «si el bé principal és passar-s'ho bé de forma immediata, estem fomentant conceptes antagònics amb valors com la perseverança».

Xavier Mir i Mireia Porta van incidir en els avenços que es produieixen en els camps de la medicina i la nutrició. Mir va destacar que en l'àmbit de la traumatologia «seguim un camí semblant al que es recorre en la lluita contra el càncer o amb la creació d'immunobiòtics. Els oncòlegs cerquen fàrmacs que propiciïn que les pròpies cèl·lules del cos eliminin a les cancerígenes. Nosaltres, per auspiciar la curació de fractures amb l'ajut de cèl·lules de l'afectat cultivades al laboratori». Mireia Porta va exposar la creació de nous suplements nutricionals per als esportistes elaborats amb productes naturals. Per últim, els ponents van concloure que el Barça sobreviurà a Leo Messi, sense afirmar-ho categòricament, i Antoni Bassas va sentenciar que «viuré el clàssic de diumenge (per avui), amb més passió que fa 25 anys»