Poder rememorar totes les victòries de Toni Bou en els diferents mundials, tant a l'aire lliure com en pista coberta, que ha aconseguit (dotze de cada), sense comptar-hi els estatals i els Trials de les Nacions, és gairebé impossible. Però ell sempre destaca la cursa del Palau Sant Jordi com a especial. Hi té posada una creu vermella perquè és aquella en què té l'afició més a prop i més quantitat d'espectadors dels que el segueixen tot l'any, bé sigui en directe com a través dels mitjans de comunicació, en poden gaudir més. La prova barcelonina arriba aquest diumenge i el pilot d'Honda s'ha preparat per oferir la seva màgia al que podria considerar, gairebé, el jardí de casa seva.

I és que Bou ha guanyat en dotze de les seves tretze participacions a la competició barcelonina. Només va perdre l'any 2008 en benefici d'Adam Raga, que ha estat segon en cinc dels triomfs de l'anoienc. Així, des de la seva primera victòria, el 2006, Bou ha pujat al podi acompanyat del pilot d'Ulldecona, d'Albert Cabestany, de Takahisa Fujinami, de Jeroni Fajardo i James Dabill, però sempre amb ell al capdamunt del podi, tret d'aquella excepció.

Aquesta vegada, la prova del Palau Sant Jordi és la segona del mundial d'X-Trial, en pista coberta. En la primera, disputada fa dues setmanes a Budapest, Bou va vèncer malgrat que havia estat recuperant-se d'un fractura a les costelles després d'una caiguda en la festa anual d'Honda a Japó. Malgrat les dificultats físiques, es va imposar a la final a Raga i va sumar els primers vint punts d'un campionat que vol tornar a gua-nyar enguany.

Un nou al·licient

Justament per la seva gran trajectòria al Sant Jordi, i pel fet de poder tenir a prop la seva gent, Bou ha explicat, a la prèvia, que «la cursa de casa té sempre un al·licient respecte de la resta. És molt bonic poder-la disputar per a qualsevol pilot pel que representa, i tinc moltes ganes de córrer-hi».

Després de la primera victòria de la temporada «estic molt motivat un cop iniciat el campionat i haver guanyat a Budapest. Arribo bé, físicament», a la competició de la capital catalana. Va afegir que «ens trobarem amb la gent que viu i entén aquest esport, apassionats que omplen un estadi magnífic. Barcelona és la cursa amb més zones, més complicada, i esperem que continuï sent així, i més difícil de guanyar». Aquest fet és important per a Bou, que sovint es queixa de la voluntat dels organitzadors de crear traçats massa senzills per tal d'afavorir la igualtat entre ell i els rivals, que segurament no poden arribar al nivell que el pierenc demostra.

De tota manera, mirant més enllà, afirma que «el campionat serà molt igualat i serà complicat passar de ronda. Malgrat això, intentarem no cometre errades per seguir defensant el títol». El mundial té aquest any sis proves. A més de les que s'han disputat fins ara, se'n faran a Bilbao, Granada, Marsella i Andorra la Vella, no gaires viatges per intentar aspirar a la tretzena corona seguida.

Molta història

Més enllà del campionat, la cursa de trial del Sant Jordi arribarà diumenge als 42 anys d'existència i amaga en el seu palmarès personatges històrics. El primer de guanyar-la va ser, el 1978, el vallesà Jaume Subirà, amb una Montesa, que va superar la Bultaco del finlandès Yrjo Vesterinen i l'Ossa del maresmenc Quico Payà. La prova ha viscut grans ratxes de triomfs, com els tres consecutius del belga Eddy Lejeune (1982-84), o els set en vuit anys de Jordi Tar-rés, entre el 1986 i el 1993, només interromputs per la irrupció del malaguanyat italià Diego Bossis, el 1997.

Les cinc victòries del garrotxí Marc Colomer i del mencionat Adam Raga o les tres d'un altre gran del trial, el britànic Doug Lampkin, també són al llibre d'honor d'una prova que no van poder guanyar grans d'aquesta especialitat com l'occità Thierry Michaud o el finlandès Tommi Ahvala.