02 de febrer de 2019
02.02.2019
Regió7

«El repte del Manresa és aconseguir que l'ambient d'ara sigui sostenible en el temps»

Jaume Ponsarnau, extècnic dels bagencs, viu el seu millor moment a València i visita demà el Baxi amb «alegria» per l'any dels manresans

02.02.2019 | 00:03
Jaume Ponsarnau.

En el partit que el Baxi va perdre a la primera volta a la Font de Sant Lluís, vivia moments complicats. Ara, després d'una gran línia de resultats, Jaume Ponsarnau s'ha consolidat en una banqueta tan difícil com la del València a còpia de bons resultats

Va néixer a Tàrrega però és un santfruitosenc més, malgrat passar gairebé tot l'any a València. El seu equip ha encadenat 17 victòries en els 19 darrers partits i té bitllet per a la Copa i per a la fase següent de l'Eurocup. Visitarà demà un Congost que és casa seva.

Després de la ratxa de victòries i de la victòria a Màlaga, és el millor moment de la temporada per al València?

És un moment molt bo en l'àmbit competitiu perquè estem jugant de manera intel·ligent per acabar més opcions que el rival per guanyar, però tenim jugadors lesionats i estem cansats pel ritme europeu que hem dut. Això ens ha afectat en el joc, ja que en alguns moments de la temporada ha estat més físic i contundent. Però sabem a què juguem i aprenem durant els partits per guanyar-los.

Dimecres van guanyar a Màlaga, on van perdre el primer partit de lliga clarament. Què ha canviat entre aquests dos enfrontaments?

Hem anat recuperant la salut de jugadors que no estaven al cent per cent i n'hem integrat d'altres que eren nous i que de sobte tenien molta importància, però amb poca experiència, com Labeyrie, nou al nostre bàsquet, i Mike Tobey i Matt Thomas, que són joves. La seva maduració ens ha ajudat a ser més competitius. Però especialment la millora ha vingut en el lloc de base. Sam van Rossom i Guillem Vives venien de problemes físics, i a mesura que han recuperat la forma física ens han permès tenir més potencial.

Després del partit de la primera volta contra el Baxi es va fer viral una frase que va dir després del partit en què deia que el bàsquet tenia una importància relativa i que aniria a casa, faria un petó a la dona i als fills i que tot seguiria endavant. Tan difícil era aquell moment?

Era una situació difícil perquè estàvem lluny de la nostra capacitat competitiva. Calia temps, però hi havia molta pregunta sobre això i em va semblar una bona resposta. Aquest és l'equilibri que jo busco, tenir més coses a la vida que no pas el bàsquet.

La setmana següent van patir una derrota molt dura a Tenerife. Va veure-hi perillar el lloc?

Sí. Quan estàs en un club amb molta exigència, tenir un daltabaix com aquell t'ho fa veure. Crèiem que estàvem millor, però hi va haver factors que ens van condicionar, com que la pista relliscava, i ens vam estressar. Qui ho havia de decidir va tenir paciència i, de moment, el temps li ha donat la raó.

Ara la situació és molt diferent. Què li falta, al seu equip, per ser com vol que sigui?

A part d'aprendre dins dels partits ens falta sumar jugadors per tal que ens permetin tenir un ritme i una intensitat més altes. A alguns d'ells els falta agafar ritme i per aquí tenim marge per millorar.

A la Copa els ha tocat el Barça. Com l'afronten?

Sent conscients que ens ha tocat l'equip que està més en forma, que a part de jugar bé i amb confiança té una proposta defensiva exigent, de pressionar molt amunt, d'aprofitar l'envergadura i costa jugar bé contra ells. Però no renunciem a donar la sorpresa. Ser a la Copa és motivador, i en l'àmbit personal, encara més. Només hi falta una cosa, que hi fos el Manresa, que hi hauria hagut de ser per mèrits esportius.

Des de la distància, com viu el boom del Baxi?

Amb molta alegria. Sempre em surt la frase «ostres, que xulo!». Estic molt content pel que suposa per a Manresa i el Bages sentir-s'hi tan identificats. Ara l'important és consolidar tot això, perquè hi pot haver moments més difícils, que entenguin que l'espurna d'ara fa que Manresa sigui una cosa gran.

Vostè va viure moments semblants i llavors hi va haver la baixada. Em parla amb coneixement de causa?

El repte que hi ha d'haver ara és que aquest ambient no sigui cíclic. L'altre cop, quan vam pujar, vam fer-ho amb gent de casa amb qui la gent s'identificava. Això va ajudar. També vam ser un any vuitens i no vam poder anar a la Copa perquè es feia a Madrid. El club va passar una situació molt difícil i va estar a punt de desaparèixer. Ara hi ha il·lusió i sostenibilitat. Cal aprofitar-ho.

El Baxi ha guanyat set partits a fora i mostra certa obsessió per vèncer a casa, on ha tingut un calendari molt difícil. El València se'n pot aprofitar?

Tampoc no ens podem aprofitar gaire d'això. Jugarem contra un equip que ho està fent molt bé, a casa i a fora. El desequilibri entre casa i fora és pel calendari, però el nivell competitiu als dos llocs ha estat enorme. La seva proposta de joc ha estat alegre, agressiva i ràpida, i a fora han sabut jugar bé els finals ajustats.

El Manresa ha hagut de canviar molts jugadors durant l'any. Contra vostès, per exemple, en debuta. Quines diferències espera del Baxi respecte de l'equip que va perdre a València el novembre?

En l'àmbit individual té valors diferents, Fisher per Renfroe, Murphy per Doell-man... però quant a filosofia, i aquest és un mèrit, s'ha mantingut. Tenen estructures de joc molt clares i molt identificables perquè el jugador trobi la confiança. El que fan és a partir de la determinació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


L'últim El més llegit