CONTRA

Cada cop hi ha més gent de l'esport compromesa, com ara Núria Picas, la darrera fins ara. Confio que l'aportació de la gent de l'esport pugui contagiar aquest esperit competitiu però sa. Aquell que la motivació per arribar al màxim et fa entregar cada dia en els entrenaments i que et fa acceptar la victòria del contrari sense rancúnia, buscant la millora per superar-lo. No entenc la vida d'una altra manera, sempre has de buscar superar l'altre per fer-ho millor, no perquè l'altre ho faci pitjor. Confiem que aviat sigui així i deixem-nos de lectures falses «del poble ha decidit això» fent interpretacions egoistes i combinacions contra natura per aconseguir càr-recs.

Però tampoc l'esport se salva de les seves taques. L'afer dels grups de gent relacionada amb el futbol, que no sé si podríem catalogar-lo d'esport, gairebé més espectacle, que arreglant els resultats dels partits guanyaven diners en les juguesques, és un crit d'alarma. Les cases d'apostes, que han entrat en la publicitat d'una manera escandalosa, són un perill, sobretot per a la joventut. Per sort el tema publicitat es comença a reconduir: la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ja ho ha prohibit, i d'altres sembla que segueixen el camí. La gent no s'imagina fins a què s'aposta. Partits de qualsevol esport tenen els seus apostadors que juguen per si hi haurà un gol, qui marcarà primer, i fins i tot qui jugarà en l'equip inicial. Si Federer arriba a la final o l'eliminen, o si ho fa el 222 del món. Amb això vull mostrar la meva preocupació per un món en què és fàcil arribar a la ludopatia i en el qual tot sigui un joc, en poder del diner fosc.