05 de setembre de 2019
05.09.2019
Regió7

«Ser als Jocs és una il·lusió, no una obsessió»

La piragüista de la Seu d'Urgell Núria Vilarrubla ha superat els dubtes i encara el trampolí cap a Tòquio en un dels seus millors moments

04.09.2019 | 22:53
«Ser als Jocs és una il·lusió, no una obsessió»

Tot just arribada d'Alemanya, on va guanyar l'última prova de la Copa del Món, la piragüista del Cadí Canoë-Kayak descansa uns dies a la seva ciutat abans d'afrontar el Mundial a final de mes, una cita que la pot catapultar cap a la seva primera participació olímpica

Núria Vilarrubla (la Seu d'Urgell, 1992) afronta setmanes decisives en un gran moment. El triomf a la prova de la Copa del Món de diumenge passat li dona força per afrontar els mundials de final de mes a la seva ciutat, que la poden catapultar als Jocs.

Feia dos anys que no guanyava a la Copa del Món. Desitjava molt, que ja arribés el triomf?

L'any passat vaig fer una plata en una prova, però feia dues temporades que no guanyava. El camí ha estat llarg però no ho portava amb ansietat. Era conscient del meu propi procés i de l'evolució de la meva navegació.

Com el definiria, el procés?

Potser vaig tenir un moment amb molt bons resultats internacionals entre el 2015 i el 2016. Però des de llavors el C1 ha anat creixent i hi ha hagut bastants canvis. M'ha costat temps entendre quins havia d'efectuar i com adaptar-me a aquestes variacions en una categoria que va néixer el 2009. El procés era digerir com havia d'evolucionar per tornar a estar a davant. Sobretot han estat canvis mentals.

Com es va trobar a Markkleeberg, l'escenari de la seva victòria de diumenge?

Vaig cometre un error al final de la primera mànega classificatòria que em va obligar anar a la repesca per entrar a la següent fase. Va ser molt ajustat i anava una mica atropellada, però això em va donar força per saber quins eren els punts positius de la meva navegació i canviar els altres.

Aquesta temporada, en Copa del Món, no havia entrat en cap final en les dues proves disputades, però estava satisfeta igualment de com estava anant la temporada preolímpica?

Vam començar amb un bon europeu a Pau, on vaig ser plata. Va ser un bon signe que la feta estava ben feta. En les proves de la Copa del Món vaig remar més retinguda i sense estar lliure, ni relaxada dins l'aigua. Durant l'aturada de l'estiu hem treballat molt els aspectes mental, sobretot, i físic. Vull gaudir al màxim el tram final de temporada i crec que estic en una bona posició per fer-ho.

Es pot gaudir, amb la pressió que té per competir a casa, al Mundial, i pels Jocs?

Sí, però l'esport és pressió constant. Si aquesta t'ofega, com ha passat en alguns moments de la meva carrera, a l'aigua m'apaga i no em permet donar la meva millor versió. Quan ho transformo cap a agraïment per la situació en què estic, em sento més oberta a remar de manera més eficient.

Li pot haver anat bé haver passat mals moments per saber com trobar els bons?

Sí, evidentment. Quan les coses són fàcils estàs bé però no et qüestiones per què fas el que fas, ni com canviar per ser millor. Tots els moments en què he tocat fons i m'he qüestionat com millorar són el motor que em fa afrontar aquest final de temporada amb ganes de tirar amunt.

A Tòquio serà el primer cop que el C1 femení s'inclou al programa olímpic. S'ha notat, els darrers anys, quant a competitivitat?

Les federacions nacionals han invertit molt més a fer créixer les noies que competim en aquesta categoria. Aquesta inversió tècnica, tàctica i de preparació fa que la categoria estigui a un gran nivell aquesta temporada.

I a final de mes tenen el Mundial a casa, a la Seu d'Urgell. Com l'afronten, de cara a la classificació per a Tòquio?

En el Mundial ens juguem la classificació d'una plaça per país. Llavors, a dins de cada federació hi ha els criteris que determinen quina palista va als Jocs. En el nostre cas, durant tota la temporada han sumat els punts de les nostres competicions internacionals. Si la diferència de punts entre els palistes que competim és més gran de 13, ja es determina qui hi va. De tota manera, si un dels piragüistes és campió del món, ja hi accedeix directament.

Ara mateix té avantatge sobre la seva principal oponent, Klara Olazabal.

Sí, em sembla que tinc nou punts de diferència, però tot estarà en funció del resultat final del Mundial.

Com es porta la competència entre vostès?

De la manera més natural possible, tot i que de vegades sents emocions que no són tan positives en relació amb l'altra palista. No s'ha de negar, ni evitar-les, perquè són el reflex de les nostres pors. Dins l'aigua el màxim rival ets tu mateixa, no és ella, ni la resta de palistes internacionals.

Que es faci el Mundial a la Seu, la beneficia, o la pressiona?

Sento que és un benefici molt gran i una il·lusió. Des de la gent que és a l'organització, els voluntaris, els tècnics i nosaltres es cou una energia especial. He competit en moltes proves de Copa del Món a la Seu, des dels deu anys, i tinc moltes ganes que el Mundial surti molt bé.

Fins a quin punt la il·lusionen, els Jocs? Són més una obsessió o una il·lusió?

No són cap obsessió. Hi ha gent que viu tot el dia motivat per això, però per a mi és una part més del camí que faig. La carrera esportiva és una part important de la meva vida, que m'està permetent treballar-me com a persona. Em fa molta il·lusió pensar que hi puc ser, és una part del camí que m'emociona i tinc moltes ganes que passi, però no visc obsessionada pensant-hi. M'agrada més pensar en el que faig en el dia a dia i no tant en el que pugui passar demà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


L'últim El més llegit