El setembre del 2015 va participar en la primera competició esportiva acompanyat pel seu fill Pol, un nen que en l'actualitat té 9 anys i que pateix una greu malaltia minoritària, la hiperglicinèmia no cetòsica, una dolença que li ha provocat danys irreversibles en més del 90% del cervell i que ha derivat en una paràlisi cerebral que no impedeix al Pol gaudir de mitges maratons, triatlons, curses de muntanya i, des d'ahir, de la Spartan Race, amb el pare.
La malaltia que pateix el Pol la podem qualificar de rara i d'extremadament minoritària.
La hiperglicinèmia no cetòsica consisteix en una mutació genètica de la glicina, un dels aminoàcids que formen les proteïnes dels éssers vius. En el cas del Pol, la glicina esdevé tòxica i li provoca danys a tots els òrgans. Aquesta dolença es va identificar, per primera vegada, el 1974, i des de llavors només se n'han diagnosticat 500 casos. El Pol és l'únic nen que la pateix a Catalunya. A l'Estat hi ha sis casos.
Quin és el seu objectiu en prendre part en proves esportives tant exigents amb el seu fill?
Em mouen tres propòsits. Conscienciar la societat de l'existència d'aquesta malaltia i recaptar fons per trobar una cura. Oferir al meu fill l'oportunitat de gaudir d'una vida rica en experiències malgrat que pateixi una paràlisi cerebral que li impedeix menjar, caminar i dir pare. Aquesta expressió no la pronunciarà mai, però el seu somriure quan inicien una cursa ho diu tot. I, per últim, deixar palès que amb la nostra actitud vital podem superar obstacles aparentment insalvables com els d'una spartan Race.
