Moi Torrallardona

El ral·li raid és una de les modalitats esportives de motor més completes que hi ha i és la que necessita el domini de més aspectes esportius: velocitat, resistència, mecànica, treball en equip i navegació. Des que el ral·li Dakar va començar, els recorreguts han estat sempre seguits amb road-book. Les eines de suport han anat canviant. El reglament estableix els límits del funcionament i els aparells que es poden utilitzar. La tecnologia també ha canviat la cursa amb l'aparició dels mapman. Treballadors a l'ombra que dibuixaven el recorregut en una plataforma digital a partir del road-book enviat a la nit, tasca difícil i molt laboriosa que fa gua-nyar tants segons com portar una bona suspensió. En els últims anys els rumors i les sospites s'han fet òbvies, que no evidents. Si a això hi ajuntem un poca discreció en el darrer any, on es va desvetllar gairebé tota la ruta de Perú, ha portat a unes noves normes en la navegació. En la meitat de les etapes no es dona el road-book fins 15 metres abans de la sortida i s'entrega amb molta més informació i acolorit. El GPS amplia la informació. Un reglatge de la distància a cada waypoint, una pantalla de track de 10 quilòmetres en lloc d'1 i el poder saber on és el centre del waypoint. Una vegada validat, són detalls que ajuden. Un altre dels aspectes que ha augmentat és la discreció. Els periodistes i fotògrafs no saben on poden anar fins a les 6 del matí de cada dia i les zones d'espectadors no es publiquen fins una vegada ha engegat l'etapa. De moment, la gran majoria de competidors estan contents amb les mesures. És evident que hi ha més pèrdues i que farà que el ritme baixi en algunes situacions del Dakar. Les pèrdues han estat bastant grans en les dues primeres etapes. Molts vehicles anaven fent voltes i conduint en direcció contrària a la cursa buscant el waypoint.