El 2013 es va tancar una etapa de 80 anys d'èxits esportius d'una entitat, el CN Manresa, que va marcar la societat manresana des de la seva fundació, el 1933. La dissolució del CN Manresa va ser oficial el setembre del 2014, comunicada per la jutgessa Yolanda Ríos (el club ja ho havia explicat als seus socis un anys abans). L'entitat, a la qual l'Ajuntament li va retirar la concessió de les Piscines el 2012 (van passar a mans d'Aigües de Manresa), no va tenir recursos per fer front als deutes que tenia, i la jutgessa que portava el cas va optar per tancar el concurs de creditors i procedir a l'extinció de la societat.

El club va ser fundat el 7 d'abril del 1933. Un any abans s'havia inaugurat la primera piscina pública a la ciutat. El 1955 es va estrenar la que era la segona piscina d'Espanya coberta, després de la del CN Barcelona. En aquesta època, a més del waterpolo i la natació, el club tenia seccions de bàsquet, tennis, boxa, voleibol, hoquei sobre patins i lluita lliure. La secció de waterpolo va viure els seus millors anys entre finals dels setanta i principi dels vuitanta liderada per un jove Manel Estiarte, juntament amb el seu germà Albert Estiarte, Jordi Payà, Albert Canal i els germans Toni i Gaspar Ventura, que van aconseguir dos subcampionats de lliga, el 1977 i 1980, fet que els va permetre disputar dues vegades la Recopa d'Europa.

El CN Manresa ha tingut dotze esportistes olímpics: Alfons Carbajo, boxa (1960); Neus Panadell, natació (1972); Pere Balcells, natació (1972); Montserrat Majó, natació (1976); Rosa Estiarte, natació (1976); Manel Estiarte, waterpolo (1980-2000); Gaspar Ventura, waterpolo (1972 i 1980); Albert Canal, waterpolo (1984); Jordi Payà, waterpolo (1988 i 1996); Carles Sans, waterpolo (1996); Jordi Car-rasco, natació (2000); Xavier Llobet, triatló (2004).

El 1971 es va inaugurar la piscina «olímpica», de 50 m. El 2005 el club va assumir la concessió de les noves Piscines Municipals, una gestió que va llastar la seva economia fins a la seva desaparició.